Jornada Antirepresiva en Málaga. 16 Julio

Nos complace informar que el próximo Sábado 16 de Julio tendrá lugar una jornada antirrepresiva en "La Casa Invisible", en la capital malagueña.

18:00 - Charla Formativa: "Represión política en el Estado Español".



19:30 - Documental: "Ojos que no ven" + adelanto del documental "¿Qué pasó en Málaga?".



22:00 - Concierto Antirrepresivo + IV Noche Ska: Faruk + FRAC + Poorhouse Rockers y durante toda la noche amenizando el ambiente DJ Neta.

Faruk: Mc malagueño presentando su nuevo trabajo Málaga Nightmares
http://www.youtube.com/watch?v=3o3nkbDjNaI

FRAC: Fundación de Raperos Atípicos de Cádiz presentando su proyecto en Málaga
http://www.youtube.com/watch?v=JTiaYyYA ... re=related

Poorhouse Rockers: Dj´s asentados en la escena del ska, skinhead reggae, rocksteady http://www.youtube.com/watch?v=ZvQcH_9uvo8

Habrá una exposición fotográfica de la solidaridad con los represaliados en todo el Estado durante toda la noche. Además de bebida a precios populares.

NOVEDADES: Se añade al cartel Viviane Da Silva y Mal de Males.

http://malaga16.blogspot.com/

Nepal y un muerto muy vivo

Nepal esta más cerca de la libertad que los campamentos del 15-M o Islandia. ¿La alternativa a tanta podredumbre…? El socialismo

Ya va para 20 años que más de un listo y una lista proclamo a los 4 vientos que el comunismo había muerto. Pobre y cutre mentira, no puede morir lo que no ha nacido.

El comunismo no puede aun morir, porque sigue siendo un sueño, una ilusión, una esperanza en una humanidad que ya esta harta de no encontrar un norte que nos de sentido a una vida llena de frustraciones. Todas esas frustraciones a las que nos referimos, o al menos un porcentaje muy alto están ocasionadas por un sistema de explotación, el capitalismo, que al ser humano no acaba de dignificar.

No nos dignifica, porque no nos proporciona un trabajo con unas condiciones de ejercerlo mínimamente dignas y que ello desemboque en poder acceder al derecho a la vivienda, al ocio y otras muchas cosas a las que todos los seres humanos, por el hecho de serlo tenemos derecho.

No hay caminos intermedios, no nos engañemos. La alternativa al capitalismo es el socialismo y que este abra camino a la posibilidad de acceder al comunismo. Nepal, a los 20 años de la caída de URSS y otras experiencias socialistas, insiste en una idea irrenunciable, a una idea que no es una quimera sino como dijo la camarada Rosa Luxemburgo, la única alternativa a la barbarie.

No es alternativa la salida islandesa, porque no se plantea la ruptura con el capitalismo. Se limita a tratar de que el capitalismo no sea tan malo y que ciertos desajustes los paguen los que lo han ocasionado, es decir ciertos banqueros y políticos corruptos. Pero la democracia burguesa y el sistema opresor capitalista, tiene una tremenda capacidad de regenerarse y de crear soluciones a sus problemas concretos, por lo que no tardara en posibilitar que la explotación prosiga en la isla norteña europea.

No es alternativa la famosa movida del 15-M. Ellos y ellas lo dicen además. “No somos antisistema, el sistema esta en nuestra contra” Este ilustrativo lema se pudo leer en Bilbo en una cartulina, que a mas de uno y una hizo abrir los ojos.

Pues mirad chavalitos y chavalitas. Yo si soy anti sistema y amucha honra que decía mi abuela. Soy antisistema y no voy uniformado con bonitas camisetas de a 26 euros con esfinges del Che o del comandante Marcos. Soy antisistema y eso no me hace entrar en ninguna tribu urbana, ni presumir de una lucha que me durara apenas unos años hasta que papa estado me recoloque en alguna multinacional, me entrampe e una hipoteca y ese mero hecho me introduzca hasta los tuétanos en el engranaje capitalista y empiece a meter horas extras y a ir a mi libro como diría Paco Umbral.

Soy antisistema, al igual que lo es Fidel y lo fue el Che o Marulanda. Como lo son tantos y tantas personas que no tiene un duro para comprarse CDs de música alternativa y sobreviven con lo justo en ciudades africanas o selvas latinoamericanas y luchas a pie de campo contra el capitalismo con los métodos que consideran oportunos. Ellos y ellas jamás se proclamaran, gentes de paz. Y es que los capitalistas tampoco se proclaman como gentes de paz sino que se lo pregunten a las personas asesinadas todos los días en Colombia, o al hermano Facundo Cabral. No, el imperialismo y el capitalismo no han renunciado a la lucha armada para defender sus privilegios, ni lo hará jamás. ¿Otro ejemplo? ¿Cuántas criaturas ha asesinado la banda criminal OTAN en Libia?

Yo si, lo proclamo a los cuatro vientos, soy antisistema y en eso me parezco a las personas que dirigen los destinos de Nepal. Esta misma semana han proclamado el socialismo en el país asiático y han dejado en paños menores a tanto intelectual pequeño burgués y tanto charlatán que últimamente como hace 20 años, hablan de la imposibilidad del socialismo. El socialismo es posible y no solo posible, es necesario e imprescindible. Eso o la barbarie.

Nepal esta más cerca de la libertad que los campamentos del 15-M o Islandia. ¿La alternativa a tanta podredumbre…? El socialismo

Andoni Baserrigorri

Ibi Antifeixista

Deixem el blog d'uns companys d'Alacant on es pengen diverses notícies, actes i convocatòries del territori.

http://ibiantifeixista.blogspot.com/

El consell d'Europa escull al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, nou membre del Comitè per la Prevenció de la Tortura

El PSOE va aconseguir que ahir el Comitè per la Prevenció de la Tortura i dels Tractes Inhumans o Degradants del Consell d'Europa va escollir com a nou membre espanyol al jutge Baltasar Garzón, situant-lo en un organisme judicial continental.

Després de repetits intents sense cap mena d'èxit, ahir els parlamentaris del PSOE a Estrasburg van aconseguir que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa accedís a que el jutge més mediàtic de l'Audiència Nacional fos nombrat membre espanyol del Comitè per la Prevenció de la Tortura i dels Tractes Inhumans o Degradants.

El jutge que s'ha fet famós per la lluita antiterrorista, i la persecució d'exdictadors llatinoamericans, i com a símbol de garant dels drets d'un estat opressor, té a l'esquena el tancament de dos diaris bascos (Egin i Egunkaria), d'una radio (Egin Irratia), el registre de seus d'escoles d'alfabetització i euskaldunització per adults (AEK), la suspensió del partit de l'Eskerra Abertzale Batasuna abans que s'elaborés la llei que permetés la seva il·legalització, ideoleg de la teoria que tot és ETA, investigant organitzacions d'àmplia base social com Xaki, Ekin, Jarrai, Haika i Segui, i fent processar així també les seves militants o els membres d'aquestes entitats i organitzacions per pertinença en banda armada.

Entre el 1994 i el 1997 davant d'aquesta persona, que ara durà a terme la investigació imparcial, metòdica i exhaustiva, varen passar 117 ciutadanes bàsques detingudes sota la llei antiterrorista amb el règim d'incomunicació. 117 persones que li relataren els cops rebuts, les pràctiques de l'aplicació de la banyera, la bossa, abusos sexuals, i les humiliacions varies sofertes. Davant d'això Garzón només va saber fer una cosa, mirar cap a una altra banda i ni tant sols en deduí el testimoni malgrat la llei que tant rigorosament li agrada aplicar així li ordenava.

Però dins de l'escabrós curriculum vitae de Baltasar Garzón obviament també hi va haver diversos episodis viscuts per catalans. Al 1992, en plena efervescència olímpica, i de la mà d'aquest gran defensor dels drets humans 38 independentistes varen ser detingudes, incomunicades i moltes d'elles jutjades, malgrat que les 15 persones sentenciades havien relatat tortures, gairebé 10 anys després, Estrasburg va condemnar a l'Estat espanyol per no haver investigat aquests fets malgrat tenir motius suficients, i més que evidents que els subjectes havien estat torturats. A qui li corresponia dur a terme aquesta investigació era al Jutge Garzón.

El cas dels Tres de Gràcia, o de les cinc persones detingudes a Vilanova i la Geltrú acusades de pertànyer a Al-Qaeda, van passar per la seva instrucció matussera, sense recollir els maltractaments que durant la incomunicació totes elles patiren.

Un llarg etcètera de lamentables anècdotes omplen les glories d'aquest personatge que lamentablement ara es membre del Comitè per la Prevenció de la Tortura i Tractes inhumans o degradants. Era d'esperar que el govern espanyol no escoltés a la societat civil ni a les organitzacions que durant anys estem denunciant i lluitant contra la tortura, contra qui l'ordena, contra qui l'aplica i contra qui l'empara; Però aquest cop els interessos Polítics novament poden a Europa posant una de les persones que més vegades ha propiciat i emparat la tortura en l'Estat espanyol en els darrers temps com a membre d'un Comitè encarregat precisament d'investigar i denunciar la tortura,allò que el senyor Baltasar Garzón mai ha fet, ni tant sols quan li ho explicaven cara a cara i en podia veure les més que evidents senyals.

http://www.alertasolidaria.org/

[Vídeo] Lavapiés echa a la policía del barrio

Estaban maltratando a unos inmigrantes en un control.http://www.blogger.com/img/blank.gif

Cien vecinos del barrio de Lavapiés en Madrid, informa Diagonal, pararon ayer un control de documentación racista que se estaba llevando a cabo en el metro. La policía, en colaboración con el guardia de seguridad del metro, solicitaba papeles según el color de la piel. La protesta pacífica de los vecinos ante estos hechos en la calle, donde había un numeroso despliegue policial, consiguió parar la redada




http://www.lahaine.org/index.php?p=22992

Si el que vols és distingir la gent cal seguir aquesta norma:
no et fixis en el color de la pell, mira el color de l'uniforme.

Condemnats dos estudiants de la UAB per impedir l'aprovació irregular dels actuals plans d'estudi

El passat 15 de maig els jutjats de Cerdanyola del Vallès varen jutjar quinze estudiants per faltes de desordres públics, lesions i deslluïment d'immobles relacionats amb una acció duta a terme el maig del 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dos han estat condemnats a una pena-multa de 125€ per cap i la tretzena restant han quedat absolts.

Els fets succeïren durant una etapa d'elevada conflictivitat a la UAB per les pretensions de les autoritats universitàries d'aplicar el Procés de Bolonya sense cap mena de debat ni de negociació amb la comunitat universitària. El moviment estudiantil havia manifestat la seva ferma oposició a l'EEES, en especial als nous plans d'estudi de grau i màster, pels greuges que ocasionava cap al model català d'universitat pública.

El 29 de maig de 2008 la degana de la Facultat de Lletres, Helena Estalella, ordenà la constitució de la Junta de Facultat per tal d'aprovar els dotze nous plans d'estudi de grau, però sense comunicar-ho als representants dels estudiants. Davant d'aquestes irregularitats una quarentena de membres de l'Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Lletres es personaren a la sala per exigir explicacions. La degana donà per constituida la Junta, però aplaçà per l'endemà la reunió i que a l'ensems tindria lloc al rectorat.

El 30 de maig els estudiants es varen dirigir al registre del rectorat per interposar un recurs d'alçada contra la celebració de la reunió de la Junta de Lletres per les seves irregularitats procedimentals, però es trobaren un cordó de seguretat privada que els impedia l'accés a la primera planta de l'edifici. Passats uns minuts de tensió i estrebades el cordó cedí i els estudiants pogueren realitzar els tràmits i una assemblea. Després es traslladaren a la Facultat de Lletres on l'equip deganal havia fugit per intentar de nou aprovar els plans d'estudi i novament els estudiants aconseguiren impedir-ho. Aquesta vegada la degana, acompanyada pel rector, anuncià que s'identificarien les persones que havien boicotejat la reunió i se'ls denunciaria per via administrativa interna i per via judicial externa.

Mesos després el rectorat de la UAB inicià la incoació d'expedients disciplinaris contra vora d'una trentena de membres del moviment estudiantil i que desembocaren en sis expulsions, vint advertències disciplinàries i tres arxivaments. D'altra banda s'iniciaren tres causes penals contra una cinquantena d'estudiants que havien participat de l'aturada del Consell de Govern, la tancada de la Facultat de Lletres i del boicot a la Junta de Lletres. Els primer cas acabà amb l'absolució dels imputats, el segon amb arxiu per prescripció del cas i el tercer amb les dues condemnes ja esmentades.

Davant d'aquesta sentència el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària volem fer les següents consideracions:

• La decisió del jutge d'absoldre tretze persones i condemnar-ne a dues correspon a l'estratègia de cercar caps de turc que serveixin d'escarn públic. Un dels condemnats és altra volta el company Eudald Calvo que a banda d'ésser expedientat i expulsat, a hores ara té oberta una altra causa per associació il·lícita relacionada amb la seva participació al moviment estudiantil.
• La sentència està esperonada per un clima d'apaivagament de les mobilitzacions estudiantils, ja que fins fa uns mesos la majoria de les causes acabaven en arxiu o en absolució. Darrerament hi ha hagut la condemna d'un company per haver participat d'una ocupació a la UPF i ara arriba aquesta nova condemna.
• Els cops repressius no aturaran la lluita estudiantil, ans al contrari, les condemnes esperonen els ànims del moviment perquè fan pensar que quelcom bé s'ha fet si les autoritats han d'emprar aquestes mesures extremes per provar de neutralitzar-lo.

Barcelona, 29 de juny de 2011

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Menorca: Tres chicas abusadas por 20 hombres. El juez califica el delito de lesiones

"Me dejaron cuando tuvieron mi ropa interior como trofeo" :: En las diligencias judiciales se ha suprimido toda connotación sexual relacionada con los incidentes

Aún está afectada y se le empañan los ojos al revivir los abusos de los que fue víctima en la tarde del día 23, frente a Es Molí, en el acto de 'ses avellanes'. Es una de las tres chicas que denunció los hechos ante la Policía y quiere hacer público su testimonio para contribuir a que los incidentes no se vuelvan a repetir nunca más. Prefiere no revelar su identidad y permanecer en el anonimato, por lo que nos referiremos a ella como María, una joven de Ciutadella con mayoría de edad. Su relato en primera persona estremece y sobrecoge.

Era la tarde del Dissabte de Sant Joan y María se encontraba con dos amigas más entre el ambiente festivo de 'ses avellanes' frente Es Molí de Cas Comte. Entonces se dirigieron hacia la plaza de Ses Palmeres. "Todo fue muy rápido. Un grupo de entre 15 y 20 personas me cogieron y me levantaron para arriba". En ese instante la joven pensó que era un gesto más de alegría y jolgorio dentro de la fiesta.

"Todo empezó en el momento que me bajaron. Me dejaron de pie en el centro, el grupo de chicos me rodeó. Me empezaron a zarandear de un lado a otro, con violencia. Me pasaban de unos brazos a otros, de lado a lado. Me ponían las manos por dentro de los vaqueros y por debajo de la camiseta que vestía. Fue cuando empezaron a intentar desvestirme con agresividad. Me rompieron la ropa interior, el sujetador y me dejaron la camiseta hecha jirones. Yo no paraba de gritar. Mis intentos por defenderme fueron inútiles. Se reían de mí. Fue una sensación horrible. No me dejaron hasta que unos a otros fueron pasándose mi ropa interior, poniéndosela sobre la cabeza como trofeo. Me sentí impotente".

Su voz tiembla al recordar el episodio del que, seis días después, aún no se ha recuperado emocionalmente. La joven de Ciutadella afirma que no recuerda las caras de los chicos que integraban el grupo. "No iban serenos, pero puedo asegurar que eran conscientes de lo que hacían", asegura. Tras conseguir el "trofeo", el grupo se dispersó y María explica que se quedó allí, de pie, sin ropa interior, con la camiseta rota, golpeada, con heridas y en estado de shock. También le habían arrancado su bolsa con sus pertenencias.

Lo primero que pensó fue salir de allí. Estaba bloqueada. Por suerte encontró a sus amigas y la acompañaron hasta la Prefectura de la Policía Local. "Fueron ellas que les tuvieron que explicar los hechos. Yo me encontraba en situación de shock". Después fueron a presentar la denuncia ante la Policía Nacional. "En la Comisaría nos encontramos con otras dos chicas de Ciutadella a quienes les había pasado lo mismo que a mí e iban a denunciar los hechos. Desgraciadamente no fue un hecho aislado".

Al día siguiente, el Dia de Sant Joan, el juez de guardia del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 1 de Ciutadella citó a las tres víctimas para tomarles declaración. Los dos únicos chicos detenidos e imputados en relación a los hechos también habían pasado a disposición del juez. En el Juzgado también fue citada otra chica que también había sido víctima y que no era de Ciutadella.

María no pudo identificar a ninguno de los dos detenidos. Las caras de los presuntos agresores habían quedado diluidas entre el anonimato del grupo.

"Ante el juez expliqué que había sido víctima de abusos sexuales, fui objeto de tocamientos y me metieron los dedos en los genitales. Las víctimas sólo fuimos chicas y hubo más de las que denunciamos. No fueron sólo lesiones, había un móvil sexual. A esto a un chico no se lo hacen. El mal no sólo fue físico, fue sobre todo psicológico".

María lamenta que mientras se producían los incidentes frente a Es Molí, posteriormente le comentaron que había policías vestidos de paisano infiltrados en la multitud. "No actuaron, no sé si por miedo a ser agredidos o por miedo a no poder controlar la situación". En este punto, la joven de Ciutadella denuncia que "me pareció muy fuerte que se estuviera cometiendo un abuso en un lugar público, repleto de gente y con presencia de policías y sin que nadie reaccionara. No puedo entender como podían permitir ver a chicas saliendo del barullo llorando".

La joven afirma que otros años había participado en el acto de 'ses avellanes', aunque resalta que "nunca había visto lo que ha pasado este año". María también lamenta el trato recibido por las instancias que la atendieron. "Me encontraba en estado de shock y el trato fue muy frío. Parecía que lo que me había sucedido no tenía importancia".

***

El juez no ve abuso sexual y califica el delito de lesiones

Los incidentes denunciados se produjeron en la tarde del dia 23. Ese mismo día, las víctimas denunciaron los hechos ante la Policía Nacional. Mientras, los agentes municipales habían detenido e identificado a los dos jóvenes procedentes de Mallorca.

El juez de guardia del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 1 de Ciutadella tomó declaración a los dos presuntos agresores y a las tres víctimas de Ciutadella que habían denunciado los hechos, además de a una cuarta chica afectada. Según fuentes judiciales, el juez ha abierto diligencias por un delito de lesiones, al considerar que los hechos descritos encajan dentro de este tipo penal.

Los imputados fueron puestos en libertad con cargos, acusados de un delito de lesiones. En este sentido, en las diligencias se ha suprimido toda connotación sexual relacionada con los incidentes. Este hecho ha indignado a las víctimas.

Memorca.info

Petició de 3 anys de presó a un Antifeixista per agredir un militant UNC

Petició de 3 anys de presó pel company antifeixista acusat d’agredir a un membre d’Unitat Nacional Catalana

El pressumpte delicte va tenir lloc durant la manifestació independentista de l’11 de setembre de 2008, durant el transcurs de la mani convocada per diversos col.lectius de l’esquerra independentista i el bloc llibertari al centre de Barcelona. A mig recorregut de la mani un grup de persones de l’esquerra independentista detecten un grup d’unes 10 persones amb vestimenta amb simbologia d’ultradreta i nacionalista-catalana amagats dins un bar i sortint a onejar amb actitud provocadora les seves banderes. A continuació les persones que es manifestaven comencen a increpar el grup de feixistes quan un d’ells ( M. P.) surt amb un pal amenaçant als manifestants. En aquest moment, i responent a l’amenaça comencen els aldarulls, es llencen cadires i el grup de feixistes comencen a llençar ampolles i després s’atrinxeren dins el bar.

El grup de feixistes són membres del grup d’ultradreta independentista Unitat Nacional Catalana. Grup xenòfob del qual se’n deriva el grup d’ideologia nacionalsocialista els 33. És justament a la página web d’Unitat Nacional Catalana on es publiquen uns dies després unes fotos dels aldarulls, assenyalant al company que posteriorment serà detingut sota una busca i captura per prestar declaració.

Primer van a declarar una setmana després dels fets dos dels feixistes que participen als aldarulls (L.B i R.G) sense que puguin identificar cap agressor.

Cinc dies després torna a comissaria L.B acompanyat de M. P i identifiquen al company com l’agressor, responsable d’haver llançat una ampolla a L.B fent-li una ferida profunda al front de 2,3cm amb lesió d’artèria segons l’informe pericial. Els Mossos d’Esquadra detenen al company antifeixista el 2 d’octubre sota el delicte de lesions. El 31 de març de 2009 se celebra el judici verbal per faltes i el mateix dia el jutge obre diligències perquè el procés passi a la via penal. Volem remarcar el fet que el company antifeixista que s’enfronta a tres anys de presó és una persona coneguda dins els moviments socials i per tant, per la policia dels Mossos d’Esquadra; fet que incideix directament en la segona identificació i reconeixement que efectúa el feixista L. B. a comissaria dels Mossos d’Esquadra.

El fet que la pàgina web d’Unitat Nacional Catalana publiqui les fotos apuntant directament al company antifeixista com a l’agressor (juntament amb d’altres persones que també apareixen a les fotos penjades) és l’altra peça que acaba de completar la declaració del feixista membre d’UNC per què el company sigui jutjat sota 2 prejudicis previs davant la justícia els propers mesos (encara no està marcada la data de judici).

La realitat del Sistema Penal parla per si mateixa, cada cop hi ha més presos quan no hi ha un increment dels delictes. En el cas del company antifeixista encausat per agredir a un feixista, s’està aplicant el Codi Penal de forma ajustada al delicte suposadament comès. Fet que evidencia un enduriment de les penes de presó. A no ser que la persona condemnada tingui un nivell adquisitiu suficient per comprar la seva llibertat, la presó segueix sent un mètode per tractar la pobresa. El feixista d’UNC està demanant 5.600 euros d’indemnització, fet que significaria un atenuant davant la justícia i probablement una rebaixa de la condemna que inclús podria evitar l’ingrés a presó. En aquest cas, el xantatge econòmic no inflaria les ahttp://www.blogger.com/img/blank.gifrques del sistema però si les dels feixistes.

Aquest és el panorama que NO representa una opció a portar a terme per part del company encausat. Per tant, ara mateix s’està pendent de conèixer una data de judici sense aportar cap tipus redempció econòmica o ideològica abans que sigui jutjat el muntatge ideat per UNC.

SOLIDARITAT ACTIVA AMB EL COMPANY ENCAUSAT PER UNITAT NACIONAL CATALANA!!
PERQUÈ ELS NAZIS APUNTEN I LA JUSTÍCIA CONDEMNA… CAP PAS ENRERE AMB EL FEIXISME!!

http://www.lahaine.org/index.php?p=54702