dimecres, 1 d’agost de 2012

VOLEN EMPRESONAR DE NOU A AMADEU CASELLAS



Amadeu Casellas: 'Proven d'anul·lar-me perquè faig nosa' Notícia a Vilaweb

dimecres, 20 de juny de 2012

(VIDEO) Ciudadano muere al ser inmovilizado por la Policía Nacional de Palma de Mallorca

Un hombre ha muerto en Palma esta mañana mientras era inmovilizado por un agente de policía, tras ser detenido por correr semidesnudo por la calle. El hombre fue interceptado por una patrulla de la Policía Nacional, que lo redujo en la acera y lo inmovilizó.
Agencias / Kaosenlared
Un hombre ha muerto en Palma esta mañana mientras era inmovilizado por un agente de policía, tras ser detenido por correr semidesnudo por la calle, según ha confirmado la Policía Nacional a la Agencia EFE. El hombre fue interceptado por una patrulla de la Policía Nacional, que lo redujo en la acera y lo inmovilizó.
Uno de los agentes se sentó sobre su pecho, mientras el hombre no dejaba de agitar los brazos y las piernas hasta que, tras un cuarto de hora de inmovilización, las sacudidas se convirtieron en espasmos. La policía ha tratado de justificar lo que es un homicidio en toda regla, asegurando que el individuo se encontraba "ido", bajo los efectos de alguna droga, como si eso les diera algún derecho a arrebatarle la vida con su violencia.
Cuando el retenido dejó de moverse, según cuenta EFE, los agentes colocaron al hombre en posición lateral de seguridad y le echaron agua para reanimarlo, sin éxito.
Tras media hora de parada cardíaca llegó la UCI móvil, pero fue ya imposible reanimar el cuerpo. A las 10:30 horas, los sanitarios le taparon con una manta térmica de color dorado. Ahora será la autopsia la que tendrá que determinar las razones del fallecimiento. Aunque las imágenes son bastante evidentes.
Otra víctima más de la violencia policial, y van....
De todas formas, esto no es nada nuevo, ni extraño. En multitud de vídeos de detenciones en manifestaciones hemos visto como los agentes presionan con sus rodillas el cuello, el pecho y otras muchas zonas de alto riesgo a los detenidos. En otros hemos visto como utilizan la llamada "llave del sueño" para inmovilizar a un detenido, o para obligar a los ciudadanos a dejar de ejercer resistencia pasiva cuando levantan a la gente del suelo en sentadas del 15M y similares. Todas estas técnicas, aunque la mayoría de veces no tienen estas consecuencias, son potencialmente mortales. Ahora, que diría Aristóteles, esa potencia se ha convertido en acto. Así que solo les puede llamar de una manera:
¡ASESINOS!





http://kaosenlared.net/component/k2/item/22026-video-ciudadano-muere-al-ser-inmovilizado-por-la-polic%C3%ADa-nacional-de-palma-de-mallorca.html

dimecres, 13 de juny de 2012

Absueltos los antifascistas de Málaga

La Sección Primera de la Audiencia de Málaga ha absuelto a los 15 acusados de agredir a un grupo de jóvenes supuestamente de ultraderecha en el Paseo de los Curas de la capital malagueña en febrero de 2009. La Sala no entiende probado que formaran parte de un grupo organizado de extrema izquierda ni si participaron en los hechos.
 
La Fiscalía acusó a los jóvenes como pertenecientes al colectivo Red Skin por un delito de asociación ilícita, por el que pedía para los dos supuestos cabecillas tres años de prisión y dos años para el resto; y por dos delitos de lesiones, por los que solicita que se impusiera a cada procesado ocho años de cárcel en total, 10 para uno de ellos. Además, les acusó por faltas de lesiones y maltrato.
 
Así, el Tribunal considera que un grupo de personas, simpatizantes de dicho grupo de izquierdas, fueron con objetos, como porras, puños americanos y botellas, a un otro grupo que presentaban imagen propia de Skind Head, grupo radical de extrema derecha, que estaba haciendo botellón en el Paseo de los Curas, a los que insultaron, según han informado fuentes del caso.
 
Así, algunos de esos jóvenes resultaron agredidos, aunque la Sala estima que no ha quedado probado cuáles de los acusados estuvieron ese día en ese lugar, ni la participación que habrían tenido ni tampoco que formaran parte de un grupo organizado para cometer este tipo de actos, según han manifestado a Europa Press las mismas fuentes.
 
La Audiencia concluye que no se ha podido identificar a los agresores, ya que los perjudicados, que declararon como testigos, no dieron una descripción exacta desde el inicio de la investigación y, además, no pudieron concretar qué acto habría realizado cada uno. Asimismo, se señala que los testimonios pudieron estar condicionados porque se conocían por otros incidentes anteriores.
 
Los acusados negaron pertenecer a ese movimiento llamado Red Skin, del que dijeron que conocía sólo como grupo musical. Además, todos negaron haber estado en el Paseo de los Curas de la capital la noche en la que sucedieron los altercados. Las defensas alegaron motivos "espurios" en la identificación de sus clientes, incidiendo en especial en que inicialmente se identificó a un joven que estaba en ese momento en la cárcel.
 
http://www.diariosur.es/20120611/local/malaga/absuelven-acusados-agredir-ultraderechistas-201206111954.html

divendres, 8 de juny de 2012

12 i 13 de Juny Judici-farsa a Tarragona


Antecedents dels fets:

El dia 29 de Març del 2008 jugava el Gimnàstic de Tarragona contra el Numància de Sòria, unes hores abans del partit una cinquantena de persones estàvem al bar Apol·lo, a la Vall de l’Arrabassada, lloc habitual de trobada els dies de partit. Van venir unes dotacions de la Guàrdia Urbana alertades per una suposada trucada dels veïns dient que molestàvem cantant i que provocàvem aldarulls (una trucada que mai es va poder demostrar la seva existència) i ens van advertir dient que si callàvem i no molestàvem no passaria res, i així és va fer. Minuts després van aparèixer dotacions de la policia Nacional i es van quedar davant del bar. A les 18:00h aproximadament, vam anar cap a l’estadi i a les immediacions del camp, és a dir, fora del recinte esportiu del club Gimnàstic, hi havia un cordó de la policia Nacional que impedia el pas a l’estadi, un membre del cos se’ns va acostar i va dir que no passàvem: “por sus cojones y porqué él lo decía”, al·legant símptomes de embriagament per part dels joves, sorpresos, vam demanar un alcoholímetre per poder demostrar que no era així, davant la negativa dels agents, en Bernat D. va trucar al personal del club, amb el què hi havia molt bona relació i en aquell moment ens trobàvem en procés de legalització d’una nova penya d’aficionats. Els agents, en veure que Bernat estava realitzant la trucada al Gerent de Seguretat del Gimnàstic, i en comprobar que els joves no queien en les seves provocacions per tal de justificar un aldarull, van procedir a detenir-lo juntament amb Jordi M., que va ser el primer detingut, Josep S. i una menor de 15 anys ja que van ser els tres que es van acostar a demanar explicacions per la detenció del primer. Acte seguit, els agents van carregar contra tota la resta, aixecant així xiulets i crítiques per part de tota la gent que anava cap a l’estadi aliena al grup. Van identificar a 24 persones i posteriorment multades sumant una xifra de més de 100.000 euros de sanció basant-se en la llei anti-violència. Els detinguts van ser incomunicats i no van poder avisar al seu advocat fins dos dies després, en les trucades que fan els agents als familiars si els detinguts ho volen, explicaven mentides i amenaces als familiars. A més, van ser agredits a la comissaria per els agents de la policia Nacional (en són prova els partes mèdics). La menor en ser traslladada a la comissaria veure que l’havien emmanillat, detingut i agredit, van avisar a la seva família i sota coacció li van dir que si no denunciava no li imputarien cap delicte.

La relació amb el Club i el seu president era i és molt satisfactòria, els fets no van ser ordenats per el Club, tot això esdevé un muntatge policial del comissari de la policia Nacional al 2008, ordenant una persecució política contra tota la joventut d’esquerres de Tarragona amb la inestimable cooperació de la Guàrdia Urbana, que també va participar en l’actuació policial. Per desgràcia hi ha diversos antecedents que avalen aquesta teoria.

No podem entendre com més tard, diuen que el propietari del bar també havia trucat queixant-se de destrosses al seu bar, ja que és una persona que manté una relació d’amistat amb la gran majoria de nosaltres i d’on les destrosses i la trucada són un montatge policial més d’aquest judici. No hi ha existència de denuncies per part de cap veí ni per causar desperfectes en mobiliari urbà ni caixers automàtics, ni en el bar, d’on teniem dues patrulles de la Policia Nacional, tal com els agents al·legaven. Mentides i més mentides per tal de legitimar una actuació policial de repressió política a una joventut organitzada.


Actualitat dels fets:

Després dels fets del 2008 i la seva repercussió mediàtica a la premsa escrita i radiofònica, van arxivar la causa a dos dels detinguts juntament amb les multes a les 24 persones, centrant-se així en el company Jordi M. Era més senzill inculpar a un sol individu que obrir un judici a 27 persones.

Aclarim quatre trets dels fets del 2008 i amb una perspectiva de 4 anys després, veiem clarament com aquestes detencions van ser un acte polític i que no tenia res a veure amb un esdeveniment esportiu, així doncs, queda demostrat en les afirmacions dels policies en el moment del cordó policial i la posterior càrrega, on inventant, manipulant i mentint declaren fets inexistents tals com agressions físiques a policies, llançament de pedres, insults... on la realitat dels fets és que la policia Nacional conjuntament amb la Guàrdia Urbana es reia i gaudia de la càrrega policial i de les posteriors agressions físiques que vam patir els detinguts a comissaria.

Així mateix, desprès de diversos aplaçaments judicials, arriba l’hora de la crua realitat, la realitat d’un muntatge policial al company Jordi M. en data 12 i 13 de juny a les 10h del matí en el Jutjat núm. 4 de Tarragona, imputen actuacions judicials d’un muntatge policial a un judici farsa al company Jordi M. demanant una pena de presó. Així doncs, demanem l’absolució de l’acusat i ens concentrem els mateixos dies del judici, a les 10h del mati i durant tot el pocès judicial, a les portes del jutjat amb solidaritat amb el company, demanem la vostra assistència per acabar amb els muntatges policials i la repressió judicial que d’una manera escandalosa ens envolta als carrers de les nostres viles i ciutats.


29 març del 2008 muntatge policial !
12 i 13 de juny 2012 judici-farsa !
Absolució Jordi M. !


Concentracions el dia 12 i 13 de Juny des de les 10h

divendres, 1 de juny de 2012

Que sí, que sí.. Aquesta és la impunitat de la placa

A continuació pengem un article d'opinió que ens han fet arribar sobre el Judici Farsa que es realitzarà aquests 12 i 13 de Juny a Tarragona contra el Jordi Martí per la seva activitat política a la ciutat, un judici on sota falses acusacions de la policia s'intenta apartar al nostre company dels carrers.
------------------


Tristament escric aquest article d’opinió, vigilant i cautelós. Tristament? Malauradament sí, perquè aquest relat no és ciència-ficció, és la realitat del jovent als carrers de Tarragona, la realitat d’una policia ineficaç que inventa, distorsiona i menteix, la realitat d’una policia que envia a judici a un innocent amb intenció de condemnar-lo a presó. La realitat de la Policia Nacional en estreta col·laboració amb la Guardia Urbana i el seu Responsable en l’actuació en els fets ocorreguts al 2008.
Aquests fets es donen el dia 29 de Març de 2008, quan jugava el Gimnàstic de Tarragona contra el Numància de Sòria, quan un cordó policial va segar la llibertat de 4 persones i en va multar a 24 més amb un valor total de més de 100.000€. Jo sóc un dels detinguts, agredits i posteriorment absolt, així doncs, tants sols parlaré en nom meu, no de l’escandalós acte d’agressió i detenció d’una menor que es va solventar en la coacció policial, dient-li que si no els denunciava no li imputarien cap delicte. Crec que d’això se’n diu xantatge policial, jo t’agredeixo, t’emmanillo i et prenc detinguda però quan veig les marques en el teu cos, ocasionades per les meves porres i les dels meus companys policies, que ets menor i que ni el Caudillo es creuria que físicament podies resistir-te a una detenció, degut a la teva condició física, t’ofereixo el xantatge de deixar-te lliure de càrrecs però a canvi no ens denuncies...
Sí, companys, vergonyós però cert, digne de relat d’aquells temps que deien grisos i on la televisió emanava blanc i negre.
¿Vigilant i cautelós? Com si de la Gestapo ens haguéssim d’amagar, ara resulta que per escriure un article d’opinió també et poden acusar, de que t’acusaran? tan se val, alguna cosa podran inventar.... pensareu que altre cop parlem de ciència ficció, i que això al 2012 no passa; i a les proves em remeto en la detenció d’un company tarragoní de l’Esquerra Independentista, desprès de la Vaga General del 29 de març.
Em van absoldre mesos desprès per falta de proves, sempre deixant la porta oberta per si volen repescar l’acusació... per falta de proves, no per innocència, dona per pensar... el tema també és que a més de reivindicar la innocència del company que ha de ser jutjat en breus, i l’absolució per falta de proves de dos més, la coacció de la menor perquè no denunciï, i així ser absolta i el sobreseïment dels 24 multats, també van haver denúncies en contra de la policia, denúncies per abús i maltractament en les comandàncies policials i al lloc dels fets. Sabeu que va passar en dites denúncies de ciutadans envers la policia? el que sempre passa en un Estat on la policia tortura, podem mirar l’informe d’amnistia internacional denunciant abusos policials a les comissaries, o recordar les agressions dels 5 Mossos d’Esquadra a la comissaria de les Corts a Barcelona, per cert, Mossos indultats per el Ministeri d'Iinterior després d'haver estat condemnats pels Tribunals, les denúncies dels ciutadans envers la policia? casualment van ser arxivades, els partes mèdics no eren una prova, per tant, no hi havia investigació possible; la policia pot agredir però no pot ser denunciada.
Així doncs, de nou ens trobem en el conflicte de veritat i mentida, de qui menteix i qui és la víctima. El 12 i 13 de juny, el company Jordi Martí serà jutjat per uns delictes que no ha comès, on una vintena de persones en son testimoni i tot avalat per la resposta del seguit d’aficionats i aficionades granes que es dirigien a l’estadi i van reaccionar amb xiulets i crits, i la paraula d’un policia és la realitat i veritat absoluta, on la paraula d’aquells mateixos que a mi em van pegar, em van deixar emmanillat durant hores i van intentar humiliar-me, dic intentar perquè creien que la meva debilitat moral és la seva i que quelcom que facin o diguin em pot importar, jutjaran a un innocent, el qual haurà de demostrar la seva innocència enfront dels que ja el tenen culpabilitzat, davant dels que profereixen i alimenten el terror i no poden ser jutjats; en definitiva, enfront dels que agredeixen amb la llei a la mà. Avui en dia ja no és diu ‘por la gracia de Dios!’, es diu, perquè la llei els empara!
Convido a escriure a més companys i companyes a tots els medis sobre els seu cas d’abús policial, sigui el que sigui, així mateix, aprofito per convocar a la ciutadania, a quelcom persona farta de muntatges policials i d’abusos de força, a venir davant els jutjats els dies 12 i 13 de juny a les 10h del mati, per demanar l’absolució del company Jordi M. Demanem la vostra assistència per acabar amb els muntatges policials i la repressió judicial que, d’una manera escandalosa ens envolta als carrers de les nostres viles i ciutats.
29 març del 2008 muntatge policial !
12 i 13 de juny 2012 judici-farsa !
Absolució Jordi Martí !

dilluns, 28 de maig de 2012

Detenido por alojar en una web neonazi imágenes sexuales de menores

Un joven de 27 años, identificado como C.M.L.C., ha sido detenido en Albacete por insertar en un blog de naturaleza neonazi, del que era administrador, imágenes cuyo contenido atentaban "a la dignidad y la indemnidad sexual de menores".
Así lo ha dado a conocer hoy la Delegación del Gobierno en Castilla-La Mancha en un comunicado en el que detalla que la detención la realizaron agentes de la Policía Nacional de Albacete y que la colaboración de Google en la investigación ha permitido el cierre de esta plataforma web.
El detenido está acusado de tenencia y distribución de pornografía infantil.
El bloguero arrestado era el administrador del blog www.villacerradanr.blogspot.com, cuyos contenidos, imágenes, artículos, opiniones y noticias y simbología difundidas eran de naturaleza extremista, principalmente neonazi.
La investigación se inició en diciembre del pasado año con la detección en un rastreo rutinario de la red de un sitio web cuyos contenidos vulneraban explícitamente los derechos del niño, su seguridad sexual, además de alojar la publicación de opiniones extremistas relacionadas con la corriente neonazi.



La noticia no merece comentarios, y vosotros no merecéis existir.

ANTINAZIS MANDAN

dijous, 17 de maig de 2012

Celebrat el 1er dels dos judicis pendents contra els solidaris i solidaries amb la Nuri.

Avui dimecres 16 de maig de 2012 s’ha celebrat el judici contra 4 policies municipals de Girona que van apallissar a 3 membres de la campanya de suport a la Núria el 2009, sota l’acusació de tortures, detenció il·legal i lesions contra la integritat física i moral. Al mateix temps les 3 membres de la campanya de suport a la Núria eren acusades d’un delicte de resistència i atemptat a l’autoritat, més una falta per lesions.

El judici ha començat a les 10h del matí amb una forta presència policial, 3 furgons d’antiavalots dels mossos d’esquadra i un de la policia municipal custodiant l’entrada de l’audiència provincial. A part hi havia un gran desplegament de policia de paisà.

Han sigut moltes les persones que s’han concentrat per mostrar el seu suport a les companyes de la campanya de la Núria, tant dins com fora de la sala. L’audiència provincial s’ha omplert de persones que volien mostrar la seva solidaritat.

A llarg del judici s’ha fet pelés que els policies es contradeien contínuament en les seves declaracions a diferència dels tres membres de la campanya que han mantingut un discurs comú i coherent. Els agents acusats de tortures, s’han negat a respondre les preguntes de l’advocat defensor dels membres de la campanya de la Nùria, evidenciant amb el seu silenci la seva incapacitat per defensar-se..

La policia ha quedat retractada en escoltar-se una gravació on feien referència als 3 companys acusats amb to despectiu i actitud burlesca. Tot i que els agents negaven conèixer els tres membres del grup de suport a la Nuri amb anterioritat, s’ha evidenciat en la gravació que això no era així, i que la persecució i la posterior pallissa no va venir de l’encartellada, sinó de la seva ideologia i del desgast de la policia desprès de 3 anys de lluita per part de la campanya de suport a la Núria.

L’advocat Montguilot, defensor de la policia, en el seu discurs final ha fet èmfasi en que l’acusació realment havia tingut una victòria, perquè al llarg de la setmana s’havien visualitzat accions de solidaritat denunciant la tortura per part de la policia. En aquest punt estem d’acord amb Montguilot, ja que per nosaltres era important denunciar de forma pública que realment aquí es continua torturant. Per nosaltres ès important denunciar aquests fets, però nomes ho considerem un pas mès en la nostre lluita, i no una victòria.

Som conscients que la denuncia per tortures, detenció il·legal i lesions contra la integritat moral i contra els drets individuals, interposada des de l’Assemblea de Suport a la Núria encontra els 4 agents agressor de la policia municipal pot perfectament no tenir efecte degut a la seva impunitat. L’estat vol mantenir operatives les estructures repressives que s’utilitzen per recolzar la tortura, així que és del tot evident que els interessa donar continuïtat a la tortura i la violència que exerceixen els seus cossos repressors amb total impunitat.

Des de l’Assemblea de Suport a la Núria volem denunciar amb claredat i fermesa que l’estat continua emprant la tortura. Que la violència en totes les seves metodologies és la cara més fosca del sistema repressiu, ja que és utilitzada per les forces de l’estat segons conveniència i silenciada pels mitjans de comunicació. Que la tortura té com a un únic fi atordir i deixar fora de combat a aquelles persones que no claudiquen amb els canons del sistema capitalista i que es revelen en contra d’aquest.

Més enllà dels mitjans legals de l’estat en què vivim, des de l’Assemblea de Suport a la Núria continuarem denunciant fets com aquest, de forma pública per aconseguir generar una visió crítica de la població envers la repressió. Continuarem lluitant contra la impunitat de l’estat i perquè les tortures no quedin silenciades.

Es poden veure videos i fotos del judici visitant aquest enllaços:

http://www.tv3.cat/videos/4094450/Telenoticies-Girona-16052012

http://www.acn.cat/acn/668832/General/video/Judici-audiencia-de-Girona-N. Mira també:
http://nurialliure.blogspot.com

dimecres, 16 de maig de 2012

Manifestación Solidaria: Sergio y omar Libertad


MANIFESTACIÓN

Sábado 19 de Mayo a las 19:00 horas en la Pza. Fuente Dorada.

¡¡ SERGIO Y OMAR, LIBERTAD !!
STOP REPRESIÓN.


www.bastademontajes.blogspot.com


Además se han puesto en venta las siguientes camisetas para recaudar fondos.


dijous, 26 d’abril de 2012

Concierto Solidario, Sábado 12 de Mayo.


Sábado 12 de Mayo a partir de las 21:00 horas en el CSA La Nave:
 Kaos Urbano + Impetum + 16 Familia + Debakle. Para pillar la entrada anticipada ( a partir del Sábado 28 de Abril) en Valladolid: Bar Old School, Bar Babalá y Tienda El Grito.
Si eres de fuera ponte en contacto con csalanave@gmail.com . 
TODOS LOS BENEFICIOS SERÁN PARA DOS COMPAÑEROS ANTIFASCISTAS, VÍCITMAS DE UN MONTAJE POLICIAL.
 
Más información en www.bastademontajes.blogspot.com

¡OMAR Y SERGIO LIBERTAD!

A finales de abril de 2007, un joven neonazi es supuestamente agredido por lo que él entiende como un “grupo de antifascistas” y con la indispensable ayuda de la brigada de información de la policía nacional, identifica a dos jóvenes antifascistas que ni participaron en la supuesta agresión ni se encontraban en el lugar en el que supuestamente ocurrió.
 
Desde ese momento, hasta que la sentencia derivada del montaje policial es firme, se producen toda una serie de hechos, tanto en lo jurídico como en lo policial, que nos hacen constatar la intención de incriminar a estos dos compañeros por su conocida lucha y trayectoria en el movimiento antifascista.
Para empezar, el tratamiento de los mass-media fue lamentable, tergiversando, negando u ocultando muchos datos relativos a la pertenencia a grupos neonazis del denunciante, intentando hacer creer que la supuesta agresión se produjo por ser “el hijo de la abogada que un par de años antes defendió a un neonazi  juzgado en Valladolid por grabar esvásticas con una navaja en la piel de varias menores de edad”.
 
Llegado el momento del primer juicio, la abogada –y también madre del denunciante- se indispone repentina y sospechosamente y  el juicio ha de ser aplazado -daba la casualidad de que el juez que presidiría el pleito era uno de sustitución y no el que habían designado desde un principio-
Tres meses después se fija la celebración del juicio, esta vez con el magistrado nombrado desde el inicio. En este juicio se producen una serie de irregularidades que como poco, harían que el proceso fuera declarado nulo.
 
Desde la espera fuera de la sala, numerosos compañeros son testigos del trato amigable y cordial de los agentes de la brigada de información de Valladolid –que acudían en calidad de testigos-  con el denunciante y otro grupo de testigos. En el momento de la declaración de los agentes de la brigada, uno de ellos relata cómo el supuestamente agredido llega a la comisaría, dice que le han agredido dos antifascistas y él, automáticamente, le enseña las fotos de los dos compañeros imputados, firmando el denunciante encima de ellas.
 
Al ser preguntado por uno de los abogados de la defensa si no había llevado a cabo el protocolo –rueda de reconocimiento, complexión, altura, etc.- para garantizar que la identificación se había realizado de manera correcta, el policía respondió “son errores que surgen, él me dijo quiénes eran y yo no me compliqué la vida…saqué sus fotos y el denunciante firmó sobre ellas. Omar y Sergio son viejos conocidos para nosotros”.
 
Durante el transcurso del juicio no se pudo demostrar en ningún momento la presencia o autoría de los compañeros en  la supuesta agresión. Aun así, Omar y Sergio fueron condenados a 4 años de prisión con agravante de “ataque racista” y a 1.200 € de responsabilidad civil.
Al finalizar el juicio, la madre-abogada del denunciante saluda efusivamente dando dos besos al juez en medio de la sala. Ahora tenemos claro el porqué de la repentina indisposición de esta persona en el primer juicio. ¿El juez sustituto hubiera participado de igual manera en todo este circo? ¿hubiera dado pie a este montaje? Quizás éste no era tan amigo de la madre-abogada.

Tras un recurso, la sentencia fue rebajada a 2 años y 3 meses, no observándose el “ataque racista”, ya que el denunciante y los denunciados son de la misma etnia. Aun así, la pena era superior a 2 años y la suspensión de condena solo podría darse si se rebajaba a 2.
 
Los compañeros interpusieron una solicitud de indulto que fue denegada el pasado mes de febrero, lo cual agota todas las posibles vías de recurso para la prisión.
 
El último episodio de todo este circo se produce cuando el juzgado comunica a la abogada de uno de los compañeros que desde hace varios días ambos se encuentran en busca y captura para ser conducidos a prisión para ejecutar la condena.
 
Tras unos días de incertidumbre, donde los propios abogados no dan crédito a que no se notifique a los condenados día y hora de presentarse en la prisión y, en cambio, se efectúe una orden de arresto, finalmente se consigue modificar este “error” y se les fija un plazo para presentarse voluntariamente.
Por último, queremos contrastar la condena impuesta a los compañeros por unas simples supuestas “lesiones” con la condena al neonazi defendido por la madre-abogada del denunciante de todo este circo, al que  grabar esvásticas con una navaja en la piel de varias menores de edad le costó tan solo 1 año y 6 meses de prisión. En cambio, Omar y Sergio, serán privados de su libertad 2 años y 3 meses por una acusación que a día de hoy no ha sido demostrada.
 
Juzguen ustedes mism@s.
SER ANTIFASCISTA NO ES DELITO. BASTA DE MONTAJES.
¡OMAR Y SERGIO LIBERTAD!
 

dijous, 19 d’abril de 2012

Carta de familiares de Iñigo Cabacas

Son capaces de encontrar a las dos personas que se pelearon entre las miles que había, pero no son capaces de encontrar al policía que disparó mortalmente a Iñigo
 
Queridos amigos,

No sé hasta qué punto ha trascendido la información de que tras una carga desmesurada de los antidisturbios en Bilbao, posterior al encuentro de fútbol entre el Athletic y el Schalke 04, el pasado jueves 5 de Abril un joven seguidor del Athletic de 28 años, Iñigo Cabacas (Q.E.P.D.), murió debido al impacto de una pelota de goma lanzada por un antidisturbios del cuerpo de la Ertzaintza. Entró en coma ese mismo jueves y falleció cuatro días después, el lunes 9 de Abril, por irreversibles daños cerebrales causados por la pelota de goma.

Pasada una semana, el "señor" Rodolfo Ares, Consejero de Interior del Gobierno Vasco, una persona de dudosa capacidad para ocupar el cargo que ocupa (además de dudosa moralidad), sigue sin dar una explicación plausible, sin reconocer la culpabilidad del ertzaina en cuestión, de la actuación conjunta del cuerpo, la estrategia de los mandos y la suya propia como máximo responsable.
Es curioso que nadie se dignara a hacer ningún comunicado hasta el lunes, cuatro días después del grave incidente. Es más curioso aún que en la primera comparecencia, se pusiera en duda la culpabilidad de la Ertzaintza, a pesar de que las versiones de muchísimos de los centenares de testigos presentes coincidían a la perfección. Y, para rizar el rizo, es aún más curioso que el resultado de la autopsia saliese a la luz apenas unas horas después de la comparecencia del señor Ares. ¿Pretenden que nos creamos que no sabía el motivo de la muerte de Iñigo? ¿Pretenden que creamos que el tempo de los acontecimientos es casual?

Efectivamente, la autopsia determinó que Iñigo falleció por el impacto de una pelota de goma, lanzada desde muy cerca, probablemente 20 metros o menos.

dimecres, 18 d’abril de 2012

dijous, 12 d’abril de 2012

19 anys sense Guillem Agulló.

Avui fa 19 anys del fatídic 11 d'abril del 1993 quan era assassinat, a Montanejos, el jove antifeixista i independentista Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup de feixistes liderats per Pedro Cuevas. Va ser un assassinat polític que va comptar amb la complicitat de tots els poders fàctics de l'Estat: el policial, el judicial, el polític i el mediàtic, els quals volgueren vendre a la societat valenciana que aquest assassinat no tenia connotacions polítiques sinó que simplement es tractava "d'una baralla entre bandes rivals". Com a conseqüència d'això, la justícia condemnaria només uns dels botxins de Guillem, absoldria la resta d'acusats i permetria que Pedro Cuevas isquera de la presó quan no havia complert ni la meitat de la condemna.

NI OBLIT, NI PERDÓ

http://www.llibertat.cat

dimarts, 10 d’abril de 2012

divendres, 30 de març de 2012

Mossos infiltrados en una de las primeras manifestaciones de la huelga general del 29 de Marzo en Paseo de Gracia (Barcelona) agreden a un manifestante y son descubiertos.

dimecres, 14 de març de 2012

129 Anys de la seva mort


5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883


dilluns, 12 de març de 2012

Un grup feixista obre un local al carrer Independència del districte de Sant Martí de Barcelona

El local de tendència neofeixista, que en un principi va ser batejat com a Centre Social Militia, s'ubica –segons ha pogut saber aquest setmanari– al número 333 del carrer de la Independència del districte de Sant Martí de Barcelona. Arran de les nostres indagacions, i dels testimonis d'algunes veïnes del barri del Clot, podem confirmar que es tracta del mateix local del que, el passat mes de gener, se n'havia anunciat la inauguració amb les intervencions del líder feixista italià Gianluca Iannone, el fundador del grup Guàrdia d'Honor de Mussolini, Grabiele Andolfini, i el responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya i fundador del Movimiento Social Republicano, Enrique Ravello. Per aquelles dates, i per un error de contrastació, vam informar de la ubicació d'aquest local a l'Hospitalet de Llobregat, extrem que vam desmentir a les poques hores.
La titularitat de la finca
La ubicació real és a un immoble situat a tocar de l'oficina de Correus, al mateix carrer i número. Blindat a l'exterior per una porta de ferro, i separat del carrer per un llarg passadís que condueix fins a l'interior de l'illa de cases delimitada pels carrers Independència, Rosselló, Dos de Maig i Provença, el local forma part d'una finca registral de 387 metres quadrats. L'edificació va ser construïda l'any 1990 i, segons les dades que consten al Registre de la Propietat, pertany a parts iguals a les societats mercantils Immobiliaria Cariol 2000 SL i Barolesa SL. Ambdues empreses van posar el valor de les finques com aval d'una hipoteca unilateral a favor de l'Estat espanyol, com a garantia de pagament dels seus deutes pendents amb l'administració i, des d'aleshores, es troba sota tutela de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. Malgrat això, i segons informa l'agència ACN, els joves ultradretans van fer un contracte de lloguer de particular a particular amb una de les titulars de la finca.
Actuen en semiclandestinitat
El col·lectiu que dóna vida al centre assegura ser una associació cultural. En aquest sentit, l'excandidat de la Falange i advocat de l'Estat, Jorge Buxadé Villalba, va anunciar el 3 de febrer –al seu blog– que aquella mateixa nit faria una conferència al carrer Independència 333 de Barcelona. Segons ell, s'adreçaria “a un grup de joves i potser no tan joves sobre alguna qüestió de caràcter polític”, i afegia que va ser convidat per “un molt bon amic, home tranquil i elegant”. Cal recordar que Buxadé és president del Fòrum Català de la Família, col·laborador de la cadena COPE i del diari La Gaceta i va fer-se famós per ser l'advocat que va presentar el recurs contra la Consulta per la Independència a Arenys de Munt, l'any 2009.
En aquest local hi hauríem de trobar, suposadament, una fàbrica de roba anomenada Eme de Moda. A la seva web, el centre de moda anuncia que és aquí on hi té la seu central a Catalunya. Una veïna ho desmenteix: “no, no, la fàbrica de roba ja no hi és, fa uns mesos que hi ha uns joves molt estranys”. Les diverses fonts consultades coincideixen a assenyalar que els joves operen en semiclandestinitat, amb màxima discreció i comunicant-se poc amb les seves veïnes de carrer.
Sospites entre el veïnat
Precisament això és el que ha fet aixecar sospites entre part del veïnat. Un treballador de l'oficina de Correus explica que, fa uns mesos, la porta estava trencada i que alguns treballadors de la zona aprofitaven l'aixopluc del passadís per entrar-hi a fumar. El cert, però, és que ara ningú s'hi pot endinsar ni un pam cap a l'interior del local. Ho explica un botiguer de la zona: “un noi marroquí els porta cada setmana una bona pila de caixes de cervesa, però ells mai el deixen entrar”. Explica, també, que al principi hi van fer obres: “entraven amb pots de pintura, i un dia van entrar-hi una nevera”. Les especulacions al barri estan servides: hi ha qui pensa que és una sala de festes o una discoteca. Una veïna afirma que allà no hi entra gent cada dia. “Solen venir els divendres i els caps de setmana”, diu; “els caps de setmana aparquen aquí els seus cotxes i es reuneix un bon grapat de gent”. Quan li preguntem com són, dubta. “Hi ha un que és alt i gras, que va rapat. I, ah sí, també vaig veure un diumenge a la tarda com hi entrava una noia embarassada”.
Els col·lectius antifeixistes ho denuncien
Segons ha pogut saber aquest setmanari, la fiscalia especialitzada en delictes d'odi racial i discriminació, així com Mossos d'Esquadra, tenen coneixement de la ubicació del local i de les activitats que s'hi duen a terme. Unitat contra el Feixisme i el Racisme ja va alertar públicament –des del primer dia que es va anunciar la possible existència d'un local d'aquestes característiques– de la possibilitat que, gràcies a la cobertura d'aquest espai, es duguessin a terme delictes d'odi racial i discriminació.

http://directa.cat/noticia/un-grup-joves-feixistes-obre-un-centre-social-al-districte-sant-marti-barcelona

divendres, 9 de març de 2012

dijous, 8 de març de 2012

dilluns, 27 de febrer de 2012

Adelanto nuevo disco Ignotus




PUTA ESPANYA!!!

dissabte, 18 de febrer de 2012

divendres, 17 de febrer de 2012

El Gobierno indulta a cinco mossos condenados por torturas

Fueron condenados por la Audiencia de Barcelona por torturar y maltratar a un hombre al que detuvieron por error en julio de 2006

Barcelona. (Redacción).- El Gobierno ha decidido indultar a los cinco mossos d'Esquadra de la comisaría de Les Corts que fueron condenados en 2008 por la Audiencia de Barcelona por torturar y maltratar a un hombre al que detuvieron por error en julio de 2006 y a quien llegaron a meter una pistola en la boca para hacerle confesar.

La condena fue ratificada por el Tribunal Supremo en 2009 a penas de inhabilitación profesional, prisión y multa, por delitos relativos a delitos de lesiones, tortura, maltrato y detención ilegal.

Se ha propuesto el indulto al Consejo de Ministros en base a las investigaciones policiales posteriores, las cuales han aportado nueva y valiosa información en relación a los hechos sobre los que recayó la condena. Al parecer, gran parte de esta información no se tuvo en cuenta en el fallo del Tribunal Sentenciador.

Según creyó probado la Audiencia de Barcelona, los agentes golpearon y torturaron al detenido, de origen rumano y al que confundieron con un atracador, y también maltrataron y arrestaron ilegalmente a su novia, embarazada de tres meses, hasta lograr que les permitiera entrar en su domicilio para registrarlo ilegalmente.

El Ejecutivo ha decidido conmutar las penas de inhabilitación impuestas por una única pena de dos años de suspensión para empleo o cargo público a los agentes C.L.;P.B.;S.P.y F.M. Los cuatro condenados tienen más de dos años de prisión y, además, inhabilitación.

Para el otro condenado, G.A., (tiene seis meses de prisión y, además, inhabilitación) el Consejo de Ministros ha optado por conmutar la pena de inhabilitación impuesta por una única pena de dos años de suspensión para empleo o cargo público, siendo de abono el tiempo que hubiera cumplido de inhabilitación para el cómputo del período de suspensión impuesto en el presente real decreto.

En ambos casos, se supedita el indulto a la no comisión de delito doloso en el plazo de 5 años desde la publicación del real decreto.

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120217/54256044953/gobierno-indulta-cinco-mossos-condenados-torturas.html

Encara voldran que sentim llàsitma per ells, que els tractem com a persones i éssers humans, sou merda i ja està. Us salteu les vostres normes per cobrir-vos les esquenes sempre que sigui necessari i encara sou capaços de parlar de democràcia, drets humans, igualtat, oportunitats... i fins i tot justícia, no mereixeu res perquè no sou res.

A.C.A.B.

divendres, 10 de febrer de 2012

Ramon Piqué i Marcel Dalmau: 'Garzón tasta ara la seva medecina'

Vam conèixer el jutge Garzón el juliol del 1992, just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions independentistes. Ens van portar davant seu després d'haver passat cinc dies incomunicats a la Direcció General de la Guàrdia Civil, on vam ser objecte de múltiples tortures i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres teníem i la nostra denúncia durant la declaració, aquest jutge no es va immutar i va continuar instruint com si allò no tingués res a veure amb ell.

Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.

Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.

D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.

L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.

Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.


Ramon Piqué
Marcel Dalmau
Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)

http://www.kaosenlared.net/

dimecres, 1 de febrer de 2012

Bankia desahucia a una familia con 2 niños en el barrio de Usera 18-01-12





A las siete y media de la mañana un grupo de solidarixs, convocadxs por la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca) ha intentado una vez más paralizar un nuevo desahucio. En esta ocasión era la entidad Bankia la que iba a ejecutar el desalojo de una familia con dos hijxs, uno de meses de vida y otrx de 3 años de vida. Desde primera hora de la mañana y antes de poder concentrarse en los alrededores de la vivienda, la policia antidisturbios ha acordonado la zona con un despliegue que bloqueaba todos los accesos a la vivienda. Cientos de vecinxs han estado concentradxs durante toda la mañana intentando paralizar el desahucio e impidiendo pacíficamente la entrada del encargado del banco. Finalmente el desahucio se ha hecho efectivo gracias a la escolta policial. Tras esperar la salida de la familia para mostrarles su apoyo, lxs vecinxs se han dirigido a la oficina de Bankia que ha ordenado la ejecución del desahucio, pudiendo hacer una concentración en las puertas de la oficina.

Convocatoria de la PAH:

La historia de Lamín Numké y su familia no difiere mucho de la de los otros miles y miles de dramas que se están produciendo en este país. Dramas que tienen como factor principal los desmanes y, en muchos casos, las estafas masivas perpetradas por banqueros y especuladores en la concesión de créditos hipotecarios, con la connivencia de los poderes públicos y la clase política.

Lamín llegó a España desde su país, Mali, y durante una década ha luchado por lo mismo que todos y todas: tener una vida digna: Para ello trabajó en diversos sectores, incluyendo el de la construcción, hasta que en 2005 pudo acceder a la compra de una vivienda a través de la concesión de un crédito hipotecario con la actual Bankia. Lamín empezó pagando con mucho esfuerzo una cuota mensual de 750 €, cuota que creció progresivamente hasta situarse en los 1.455 €. Hasta 2009 él y su mujer hicieron un esfuerzo ingente por mantener el pago de la cuota, pero el drama se consumó cuando Lamín se queda en paro y arranca el proceso de ejecución hipotecaria, siendo subastada y embargada su casa en 2010.

Lamín cuenta hoy con una deuda que supera los 234.000 €, más de lo que el banco le prestó en su día. Hasta ahora, sigue viviendo en su casa, ya propiedad de Bankia, que se la adjudicó por un 50% del valor de tasación original. Vive con su mujer, desempleada, y sus dos hijos, uno de dos años y medio, y la más pequeña, de cuatro meses. Afortunadamente, Lamín logró encontrar un trabajo hace no demasiado, pero, si no paramos el desahucio judicial, su vivienda le será arrebatada el día 18 de enero y se quedará con una deuda de por vida. Lamín y su familia luchan hoy por una solución justa a su situación, pero Bankia sólo parece contemplar la posibilidad de quedarse con la casa y dejarlos a ellos con una deuda que ahogará sus sueños y su futuro. ¡Impidámoslo entre tod@s!


Fotografías: http://theplatform.nuevaradio.org/index.php?blog=4&p=1147

dilluns, 23 de gener de 2012

Aturem la Manipulació (Barcelona)

18.00h Projecció del documental "Alarma Social: ¿cómo se crea?"
19.00h Intervenció del sociòleg Felipe Aranguren


Lloc: Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81)
Metro L3 - Vallcarca


Felipe López-Aranguren (Madrid 1951). Sociólogo. Desde 2003 a 2007 ha formado parte del Consell Asesor de RTVE en Cataluña. Director de la empresa ARCS S.L., cuyo objetivo es el estudio, producción, gestión y promoción de todo tipo de actividades, bienes y servicios culturales. Miembro de la Associació Catalana per la Pau y colaborador del Centro de Investigación para la Paz, de Madrid, galardonado con el Premio Nacional de Derechos Humanos. Profesor en diversas universidades de verano, colabora en revistas y diarios e imparte conferencias sobre sociología, cultura, paz y desarrollo, política y literatura. Ha publicado libros de variada índole, entre los que destacamos sus obras de poesía Escombros y laberintos (Argés, 1997); El viajero y su tierra (1999); La nave del olvido (Actas, 1998), y La esfinge (2001). Figura en la antología alemana Hell Verwundete des Miltelmeers. Sus obras han sido traducidas también al inglés, francés y ruso.





http://rash-barcelona.blogspot.com/

diumenge, 22 de gener de 2012

Blog CJC/JCPC Tarragona


Us deixem l'enllaç del blog dels CJC/JCPC de Tarragona i mail de contacte.

http://jcpctarragona.blogspot.com/
tarragona@comunistes.org

dimarts, 10 de gener de 2012