divendres 1 de juny de 2012

Que sí, que sí.. Aquesta és la impunitat de la placa

A continuació pengem un article d'opinió que ens han fet arribar sobre el Judici Farsa que es realitzarà aquests 12 i 13 de Juny a Tarragona contra el Jordi Martí per la seva activitat política a la ciutat, un judici on sota falses acusacions de la policia s'intenta apartar al nostre company dels carrers.
------------------


Tristament escric aquest article d’opinió, vigilant i cautelós. Tristament? Malauradament sí, perquè aquest relat no és ciència-ficció, és la realitat del jovent als carrers de Tarragona, la realitat d’una policia ineficaç que inventa, distorsiona i menteix, la realitat d’una policia que envia a judici a un innocent amb intenció de condemnar-lo a presó. La realitat de la Policia Nacional en estreta col·laboració amb la Guardia Urbana i el seu Responsable en l’actuació en els fets ocorreguts al 2008.
Aquests fets es donen el dia 29 de Març de 2008, quan jugava el Gimnàstic de Tarragona contra el Numància de Sòria, quan un cordó policial va segar la llibertat de 4 persones i en va multar a 24 més amb un valor total de més de 100.000€. Jo sóc un dels detinguts, agredits i posteriorment absolt, així doncs, tants sols parlaré en nom meu, no de l’escandalós acte d’agressió i detenció d’una menor que es va solventar en la coacció policial, dient-li que si no els denunciava no li imputarien cap delicte. Crec que d’això se’n diu xantatge policial, jo t’agredeixo, t’emmanillo i et prenc detinguda però quan veig les marques en el teu cos, ocasionades per les meves porres i les dels meus companys policies, que ets menor i que ni el Caudillo es creuria que físicament podies resistir-te a una detenció, degut a la teva condició física, t’ofereixo el xantatge de deixar-te lliure de càrrecs però a canvi no ens denuncies...
Sí, companys, vergonyós però cert, digne de relat d’aquells temps que deien grisos i on la televisió emanava blanc i negre.
¿Vigilant i cautelós? Com si de la Gestapo ens haguéssim d’amagar, ara resulta que per escriure un article d’opinió també et poden acusar, de que t’acusaran? tan se val, alguna cosa podran inventar.... pensareu que altre cop parlem de ciència ficció, i que això al 2012 no passa; i a les proves em remeto en la detenció d’un company tarragoní de l’Esquerra Independentista, desprès de la Vaga General del 29 de març.
Em van absoldre mesos desprès per falta de proves, sempre deixant la porta oberta per si volen repescar l’acusació... per falta de proves, no per innocència, dona per pensar... el tema també és que a més de reivindicar la innocència del company que ha de ser jutjat en breus, i l’absolució per falta de proves de dos més, la coacció de la menor perquè no denunciï, i així ser absolta i el sobreseïment dels 24 multats, també van haver denúncies en contra de la policia, denúncies per abús i maltractament en les comandàncies policials i al lloc dels fets. Sabeu que va passar en dites denúncies de ciutadans envers la policia? el que sempre passa en un Estat on la policia tortura, podem mirar l’informe d’amnistia internacional denunciant abusos policials a les comissaries, o recordar les agressions dels 5 Mossos d’Esquadra a la comissaria de les Corts a Barcelona, per cert, Mossos indultats per el Ministeri d'Iinterior després d'haver estat condemnats pels Tribunals, les denúncies dels ciutadans envers la policia? casualment van ser arxivades, els partes mèdics no eren una prova, per tant, no hi havia investigació possible; la policia pot agredir però no pot ser denunciada.
Així doncs, de nou ens trobem en el conflicte de veritat i mentida, de qui menteix i qui és la víctima. El 12 i 13 de juny, el company Jordi Martí serà jutjat per uns delictes que no ha comès, on una vintena de persones en son testimoni i tot avalat per la resposta del seguit d’aficionats i aficionades granes que es dirigien a l’estadi i van reaccionar amb xiulets i crits, i la paraula d’un policia és la realitat i veritat absoluta, on la paraula d’aquells mateixos que a mi em van pegar, em van deixar emmanillat durant hores i van intentar humiliar-me, dic intentar perquè creien que la meva debilitat moral és la seva i que quelcom que facin o diguin em pot importar, jutjaran a un innocent, el qual haurà de demostrar la seva innocència enfront dels que ja el tenen culpabilitzat, davant dels que profereixen i alimenten el terror i no poden ser jutjats; en definitiva, enfront dels que agredeixen amb la llei a la mà. Avui en dia ja no és diu ‘por la gracia de Dios!’, es diu, perquè la llei els empara!
Convido a escriure a més companys i companyes a tots els medis sobre els seu cas d’abús policial, sigui el que sigui, així mateix, aprofito per convocar a la ciutadania, a quelcom persona farta de muntatges policials i d’abusos de força, a venir davant els jutjats els dies 12 i 13 de juny a les 10h del mati, per demanar l’absolució del company Jordi M. Demanem la vostra assistència per acabar amb els muntatges policials i la repressió judicial que, d’una manera escandalosa ens envolta als carrers de les nostres viles i ciutats.
29 març del 2008 muntatge policial !
12 i 13 de juny 2012 judici-farsa !
Absolució Jordi Martí !

dilluns 28 de maig de 2012

Detenido por alojar en una web neonazi imágenes sexuales de menores

Un joven de 27 años, identificado como C.M.L.C., ha sido detenido en Albacete por insertar en un blog de naturaleza neonazi, del que era administrador, imágenes cuyo contenido atentaban "a la dignidad y la indemnidad sexual de menores".
Así lo ha dado a conocer hoy la Delegación del Gobierno en Castilla-La Mancha en un comunicado en el que detalla que la detención la realizaron agentes de la Policía Nacional de Albacete y que la colaboración de Google en la investigación ha permitido el cierre de esta plataforma web.
El detenido está acusado de tenencia y distribución de pornografía infantil.
El bloguero arrestado era el administrador del blog www.villacerradanr.blogspot.com, cuyos contenidos, imágenes, artículos, opiniones y noticias y simbología difundidas eran de naturaleza extremista, principalmente neonazi.
La investigación se inició en diciembre del pasado año con la detección en un rastreo rutinario de la red de un sitio web cuyos contenidos vulneraban explícitamente los derechos del niño, su seguridad sexual, además de alojar la publicación de opiniones extremistas relacionadas con la corriente neonazi.



La noticia no merece comentarios, y vosotros no merecéis existir.

ANTINAZIS MANDAN

dijous 17 de maig de 2012

Celebrat el 1er dels dos judicis pendents contra els solidaris i solidaries amb la Nuri.

Avui dimecres 16 de maig de 2012 s’ha celebrat el judici contra 4 policies municipals de Girona que van apallissar a 3 membres de la campanya de suport a la Núria el 2009, sota l’acusació de tortures, detenció il·legal i lesions contra la integritat física i moral. Al mateix temps les 3 membres de la campanya de suport a la Núria eren acusades d’un delicte de resistència i atemptat a l’autoritat, més una falta per lesions.

El judici ha començat a les 10h del matí amb una forta presència policial, 3 furgons d’antiavalots dels mossos d’esquadra i un de la policia municipal custodiant l’entrada de l’audiència provincial. A part hi havia un gran desplegament de policia de paisà.

Han sigut moltes les persones que s’han concentrat per mostrar el seu suport a les companyes de la campanya de la Núria, tant dins com fora de la sala. L’audiència provincial s’ha omplert de persones que volien mostrar la seva solidaritat.

A llarg del judici s’ha fet pelés que els policies es contradeien contínuament en les seves declaracions a diferència dels tres membres de la campanya que han mantingut un discurs comú i coherent. Els agents acusats de tortures, s’han negat a respondre les preguntes de l’advocat defensor dels membres de la campanya de la Nùria, evidenciant amb el seu silenci la seva incapacitat per defensar-se..

La policia ha quedat retractada en escoltar-se una gravació on feien referència als 3 companys acusats amb to despectiu i actitud burlesca. Tot i que els agents negaven conèixer els tres membres del grup de suport a la Nuri amb anterioritat, s’ha evidenciat en la gravació que això no era així, i que la persecució i la posterior pallissa no va venir de l’encartellada, sinó de la seva ideologia i del desgast de la policia desprès de 3 anys de lluita per part de la campanya de suport a la Núria.

L’advocat Montguilot, defensor de la policia, en el seu discurs final ha fet èmfasi en que l’acusació realment havia tingut una victòria, perquè al llarg de la setmana s’havien visualitzat accions de solidaritat denunciant la tortura per part de la policia. En aquest punt estem d’acord amb Montguilot, ja que per nosaltres era important denunciar de forma pública que realment aquí es continua torturant. Per nosaltres ès important denunciar aquests fets, però nomes ho considerem un pas mès en la nostre lluita, i no una victòria.

Som conscients que la denuncia per tortures, detenció il·legal i lesions contra la integritat moral i contra els drets individuals, interposada des de l’Assemblea de Suport a la Núria encontra els 4 agents agressor de la policia municipal pot perfectament no tenir efecte degut a la seva impunitat. L’estat vol mantenir operatives les estructures repressives que s’utilitzen per recolzar la tortura, així que és del tot evident que els interessa donar continuïtat a la tortura i la violència que exerceixen els seus cossos repressors amb total impunitat.

Des de l’Assemblea de Suport a la Núria volem denunciar amb claredat i fermesa que l’estat continua emprant la tortura. Que la violència en totes les seves metodologies és la cara més fosca del sistema repressiu, ja que és utilitzada per les forces de l’estat segons conveniència i silenciada pels mitjans de comunicació. Que la tortura té com a un únic fi atordir i deixar fora de combat a aquelles persones que no claudiquen amb els canons del sistema capitalista i que es revelen en contra d’aquest.

Més enllà dels mitjans legals de l’estat en què vivim, des de l’Assemblea de Suport a la Núria continuarem denunciant fets com aquest, de forma pública per aconseguir generar una visió crítica de la població envers la repressió. Continuarem lluitant contra la impunitat de l’estat i perquè les tortures no quedin silenciades.

Es poden veure videos i fotos del judici visitant aquest enllaços:

http://www.tv3.cat/videos/4094450/Telenoticies-Girona-16052012

http://www.acn.cat/acn/668832/General/video/Judici-audiencia-de-Girona-N. Mira també:
http://nurialliure.blogspot.com

dimecres 16 de maig de 2012

Manifestación Solidaria: Sergio y omar Libertad


MANIFESTACIÓN

Sábado 19 de Mayo a las 19:00 horas en la Pza. Fuente Dorada.

¡¡ SERGIO Y OMAR, LIBERTAD !!
STOP REPRESIÓN.


www.bastademontajes.blogspot.com


Además se han puesto en venta las siguientes camisetas para recaudar fondos.


dijous 26 d’abril de 2012

Concierto Solidario, Sábado 12 de Mayo.


Sábado 12 de Mayo a partir de las 21:00 horas en el CSA La Nave:
 Kaos Urbano + Impetum + 16 Familia + Debakle. Para pillar la entrada anticipada ( a partir del Sábado 28 de Abril) en Valladolid: Bar Old School, Bar Babalá y Tienda El Grito.
Si eres de fuera ponte en contacto con csalanave@gmail.com . 
TODOS LOS BENEFICIOS SERÁN PARA DOS COMPAÑEROS ANTIFASCISTAS, VÍCITMAS DE UN MONTAJE POLICIAL.
 
Más información en www.bastademontajes.blogspot.com

¡OMAR Y SERGIO LIBERTAD!

A finales de abril de 2007, un joven neonazi es supuestamente agredido por lo que él entiende como un “grupo de antifascistas” y con la indispensable ayuda de la brigada de información de la policía nacional, identifica a dos jóvenes antifascistas que ni participaron en la supuesta agresión ni se encontraban en el lugar en el que supuestamente ocurrió.
 
Desde ese momento, hasta que la sentencia derivada del montaje policial es firme, se producen toda una serie de hechos, tanto en lo jurídico como en lo policial, que nos hacen constatar la intención de incriminar a estos dos compañeros por su conocida lucha y trayectoria en el movimiento antifascista.
Para empezar, el tratamiento de los mass-media fue lamentable, tergiversando, negando u ocultando muchos datos relativos a la pertenencia a grupos neonazis del denunciante, intentando hacer creer que la supuesta agresión se produjo por ser “el hijo de la abogada que un par de años antes defendió a un neonazi  juzgado en Valladolid por grabar esvásticas con una navaja en la piel de varias menores de edad”.
 
Llegado el momento del primer juicio, la abogada –y también madre del denunciante- se indispone repentina y sospechosamente y  el juicio ha de ser aplazado -daba la casualidad de que el juez que presidiría el pleito era uno de sustitución y no el que habían designado desde un principio-
Tres meses después se fija la celebración del juicio, esta vez con el magistrado nombrado desde el inicio. En este juicio se producen una serie de irregularidades que como poco, harían que el proceso fuera declarado nulo.
 
Desde la espera fuera de la sala, numerosos compañeros son testigos del trato amigable y cordial de los agentes de la brigada de información de Valladolid –que acudían en calidad de testigos-  con el denunciante y otro grupo de testigos. En el momento de la declaración de los agentes de la brigada, uno de ellos relata cómo el supuestamente agredido llega a la comisaría, dice que le han agredido dos antifascistas y él, automáticamente, le enseña las fotos de los dos compañeros imputados, firmando el denunciante encima de ellas.
 
Al ser preguntado por uno de los abogados de la defensa si no había llevado a cabo el protocolo –rueda de reconocimiento, complexión, altura, etc.- para garantizar que la identificación se había realizado de manera correcta, el policía respondió “son errores que surgen, él me dijo quiénes eran y yo no me compliqué la vida…saqué sus fotos y el denunciante firmó sobre ellas. Omar y Sergio son viejos conocidos para nosotros”.
 
Durante el transcurso del juicio no se pudo demostrar en ningún momento la presencia o autoría de los compañeros en  la supuesta agresión. Aun así, Omar y Sergio fueron condenados a 4 años de prisión con agravante de “ataque racista” y a 1.200 € de responsabilidad civil.
Al finalizar el juicio, la madre-abogada del denunciante saluda efusivamente dando dos besos al juez en medio de la sala. Ahora tenemos claro el porqué de la repentina indisposición de esta persona en el primer juicio. ¿El juez sustituto hubiera participado de igual manera en todo este circo? ¿hubiera dado pie a este montaje? Quizás éste no era tan amigo de la madre-abogada.

Tras un recurso, la sentencia fue rebajada a 2 años y 3 meses, no observándose el “ataque racista”, ya que el denunciante y los denunciados son de la misma etnia. Aun así, la pena era superior a 2 años y la suspensión de condena solo podría darse si se rebajaba a 2.
 
Los compañeros interpusieron una solicitud de indulto que fue denegada el pasado mes de febrero, lo cual agota todas las posibles vías de recurso para la prisión.
 
El último episodio de todo este circo se produce cuando el juzgado comunica a la abogada de uno de los compañeros que desde hace varios días ambos se encuentran en busca y captura para ser conducidos a prisión para ejecutar la condena.
 
Tras unos días de incertidumbre, donde los propios abogados no dan crédito a que no se notifique a los condenados día y hora de presentarse en la prisión y, en cambio, se efectúe una orden de arresto, finalmente se consigue modificar este “error” y se les fija un plazo para presentarse voluntariamente.
Por último, queremos contrastar la condena impuesta a los compañeros por unas simples supuestas “lesiones” con la condena al neonazi defendido por la madre-abogada del denunciante de todo este circo, al que  grabar esvásticas con una navaja en la piel de varias menores de edad le costó tan solo 1 año y 6 meses de prisión. En cambio, Omar y Sergio, serán privados de su libertad 2 años y 3 meses por una acusación que a día de hoy no ha sido demostrada.
 
Juzguen ustedes mism@s.
SER ANTIFASCISTA NO ES DELITO. BASTA DE MONTAJES.
¡OMAR Y SERGIO LIBERTAD!
 

dijous 19 d’abril de 2012

Carta de familiares de Iñigo Cabacas

Son capaces de encontrar a las dos personas que se pelearon entre las miles que había, pero no son capaces de encontrar al policía que disparó mortalmente a Iñigo
 
Queridos amigos,

No sé hasta qué punto ha trascendido la información de que tras una carga desmesurada de los antidisturbios en Bilbao, posterior al encuentro de fútbol entre el Athletic y el Schalke 04, el pasado jueves 5 de Abril un joven seguidor del Athletic de 28 años, Iñigo Cabacas (Q.E.P.D.), murió debido al impacto de una pelota de goma lanzada por un antidisturbios del cuerpo de la Ertzaintza. Entró en coma ese mismo jueves y falleció cuatro días después, el lunes 9 de Abril, por irreversibles daños cerebrales causados por la pelota de goma.

Pasada una semana, el "señor" Rodolfo Ares, Consejero de Interior del Gobierno Vasco, una persona de dudosa capacidad para ocupar el cargo que ocupa (además de dudosa moralidad), sigue sin dar una explicación plausible, sin reconocer la culpabilidad del ertzaina en cuestión, de la actuación conjunta del cuerpo, la estrategia de los mandos y la suya propia como máximo responsable.
Es curioso que nadie se dignara a hacer ningún comunicado hasta el lunes, cuatro días después del grave incidente. Es más curioso aún que en la primera comparecencia, se pusiera en duda la culpabilidad de la Ertzaintza, a pesar de que las versiones de muchísimos de los centenares de testigos presentes coincidían a la perfección. Y, para rizar el rizo, es aún más curioso que el resultado de la autopsia saliese a la luz apenas unas horas después de la comparecencia del señor Ares. ¿Pretenden que nos creamos que no sabía el motivo de la muerte de Iñigo? ¿Pretenden que creamos que el tempo de los acontecimientos es casual?

Efectivamente, la autopsia determinó que Iñigo falleció por el impacto de una pelota de goma, lanzada desde muy cerca, probablemente 20 metros o menos.