dimecres, 1 d’agost del 2012
dimecres, 20 de juny del 2012
(VIDEO) Ciudadano muere al ser inmovilizado por la Policía Nacional de Palma de Mallorca
http://kaosenlared.net/component/k2/item/22026-video-ciudadano-muere-al-ser-inmovilizado-por-la-polic%C3%ADa-nacional-de-palma-de-mallorca.html
dimecres, 13 de juny del 2012
Absueltos los antifascistas de Málaga
divendres, 8 de juny del 2012
12 i 13 de Juny Judici-farsa a Tarragona
divendres, 1 de juny del 2012
Que sí, que sí.. Aquesta és la impunitat de la placa
------------------
dilluns, 28 de maig del 2012
Detenido por alojar en una web neonazi imágenes sexuales de menores
dimecres, 23 de maig del 2012
dijous, 17 de maig del 2012
Celebrat el 1er dels dos judicis pendents contra els solidaris i solidaries amb la Nuri.
El judici ha començat a les 10h del matí amb una forta presència policial, 3 furgons d’antiavalots dels mossos d’esquadra i un de la policia municipal custodiant l’entrada de l’audiència provincial. A part hi havia un gran desplegament de policia de paisà.
Han sigut moltes les persones que s’han concentrat per mostrar el seu suport a les companyes de la campanya de la Núria, tant dins com fora de la sala. L’audiència provincial s’ha omplert de persones que volien mostrar la seva solidaritat.
A llarg del judici s’ha fet pelés que els policies es contradeien contínuament en les seves declaracions a diferència dels tres membres de la campanya que han mantingut un discurs comú i coherent. Els agents acusats de tortures, s’han negat a respondre les preguntes de l’advocat defensor dels membres de la campanya de la Nùria, evidenciant amb el seu silenci la seva incapacitat per defensar-se..
La policia ha quedat retractada en escoltar-se una gravació on feien referència als 3 companys acusats amb to despectiu i actitud burlesca. Tot i que els agents negaven conèixer els tres membres del grup de suport a la Nuri amb anterioritat, s’ha evidenciat en la gravació que això no era així, i que la persecució i la posterior pallissa no va venir de l’encartellada, sinó de la seva ideologia i del desgast de la policia desprès de 3 anys de lluita per part de la campanya de suport a la Núria.
L’advocat Montguilot, defensor de la policia, en el seu discurs final ha fet èmfasi en que l’acusació realment havia tingut una victòria, perquè al llarg de la setmana s’havien visualitzat accions de solidaritat denunciant la tortura per part de la policia. En aquest punt estem d’acord amb Montguilot, ja que per nosaltres era important denunciar de forma pública que realment aquí es continua torturant. Per nosaltres ès important denunciar aquests fets, però nomes ho considerem un pas mès en la nostre lluita, i no una victòria.
Som conscients que la denuncia per tortures, detenció il·legal i lesions contra la integritat moral i contra els drets individuals, interposada des de l’Assemblea de Suport a la Núria encontra els 4 agents agressor de la policia municipal pot perfectament no tenir efecte degut a la seva impunitat. L’estat vol mantenir operatives les estructures repressives que s’utilitzen per recolzar la tortura, així que és del tot evident que els interessa donar continuïtat a la tortura i la violència que exerceixen els seus cossos repressors amb total impunitat.
Des de l’Assemblea de Suport a la Núria volem denunciar amb claredat i fermesa que l’estat continua emprant la tortura. Que la violència en totes les seves metodologies és la cara més fosca del sistema repressiu, ja que és utilitzada per les forces de l’estat segons conveniència i silenciada pels mitjans de comunicació. Que la tortura té com a un únic fi atordir i deixar fora de combat a aquelles persones que no claudiquen amb els canons del sistema capitalista i que es revelen en contra d’aquest.
Més enllà dels mitjans legals de l’estat en què vivim, des de l’Assemblea de Suport a la Núria continuarem denunciant fets com aquest, de forma pública per aconseguir generar una visió crítica de la població envers la repressió. Continuarem lluitant contra la impunitat de l’estat i perquè les tortures no quedin silenciades.
Es poden veure videos i fotos del judici visitant aquest enllaços:
http://www.tv3.cat/videos/4094450/Telenoticies-Girona-16052012
http://www.acn.cat/acn/668832/General/video/Judici-audiencia-de-Girona-N. Mira també:
http://nurialliure.blogspot.com
dimecres, 16 de maig del 2012
Manifestación Solidaria: Sergio y omar Libertad
MANIFESTACIÓN
www.bastademontajes.blogspot.com
Además se han puesto en venta las siguientes camisetas para recaudar fondos.
dijous, 26 d’abril del 2012
Concierto Solidario, Sábado 12 de Mayo.
¡OMAR Y SERGIO LIBERTAD!
dijous, 19 d’abril del 2012
Carta de familiares de Iñigo Cabacas
No sé hasta qué punto ha trascendido la información de que tras una carga desmesurada de los antidisturbios en Bilbao, posterior al encuentro de fútbol entre el Athletic y el Schalke 04, el pasado jueves 5 de Abril un joven seguidor del Athletic de 28 años, Iñigo Cabacas (Q.E.P.D.), murió debido al impacto de una pelota de goma lanzada por un antidisturbios del cuerpo de la Ertzaintza. Entró en coma ese mismo jueves y falleció cuatro días después, el lunes 9 de Abril, por irreversibles daños cerebrales causados por la pelota de goma.
Pasada una semana, el "señor" Rodolfo Ares, Consejero de Interior del Gobierno Vasco, una persona de dudosa capacidad para ocupar el cargo que ocupa (además de dudosa moralidad), sigue sin dar una explicación plausible, sin reconocer la culpabilidad del ertzaina en cuestión, de la actuación conjunta del cuerpo, la estrategia de los mandos y la suya propia como máximo responsable.
Es curioso que nadie se dignara a hacer ningún comunicado hasta el lunes, cuatro días después del grave incidente. Es más curioso aún que en la primera comparecencia, se pusiera en duda la culpabilidad de la Ertzaintza, a pesar de que las versiones de muchísimos de los centenares de testigos presentes coincidían a la perfección. Y, para rizar el rizo, es aún más curioso que el resultado de la autopsia saliese a la luz apenas unas horas después de la comparecencia del señor Ares. ¿Pretenden que nos creamos que no sabía el motivo de la muerte de Iñigo? ¿Pretenden que creamos que el tempo de los acontecimientos es casual?
Efectivamente, la autopsia determinó que Iñigo falleció por el impacto de una pelota de goma, lanzada desde muy cerca, probablemente 20 metros o menos.
dimecres, 18 d’abril del 2012
dijous, 12 d’abril del 2012
19 anys sense Guillem Agulló.
dimarts, 10 d’abril del 2012
divendres, 30 de març del 2012
dimecres, 14 de març del 2012
dilluns, 12 de març del 2012
Un grup feixista obre un local al carrer Independència del districte de Sant Martí de Barcelona
La titularitat de la finca
La ubicació real és a un immoble situat a tocar de l'oficina de Correus, al mateix carrer i número. Blindat a l'exterior per una porta de ferro, i separat del carrer per un llarg passadís que condueix fins a l'interior de l'illa de cases delimitada pels carrers Independència, Rosselló, Dos de Maig i Provença, el local forma part d'una finca registral de 387 metres quadrats. L'edificació va ser construïda l'any 1990 i, segons les dades que consten al Registre de la Propietat, pertany a parts iguals a les societats mercantils Immobiliaria Cariol 2000 SL i Barolesa SL. Ambdues empreses van posar el valor de les finques com aval d'una hipoteca unilateral a favor de l'Estat espanyol, com a garantia de pagament dels seus deutes pendents amb l'administració i, des d'aleshores, es troba sota tutela de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. Malgrat això, i segons informa l'agència ACN, els joves ultradretans van fer un contracte de lloguer de particular a particular amb una de les titulars de la finca.
Actuen en semiclandestinitat
El col·lectiu que dóna vida al centre assegura ser una associació cultural. En aquest sentit, l'excandidat de la Falange i advocat de l'Estat, Jorge Buxadé Villalba, va anunciar el 3 de febrer –al seu blog– que aquella mateixa nit faria una conferència al carrer Independència 333 de Barcelona. Segons ell, s'adreçaria “a un grup de joves i potser no tan joves sobre alguna qüestió de caràcter polític”, i afegia que va ser convidat per “un molt bon amic, home tranquil i elegant”. Cal recordar que Buxadé és president del Fòrum Català de la Família, col·laborador de la cadena COPE i del diari La Gaceta i va fer-se famós per ser l'advocat que va presentar el recurs contra la Consulta per la Independència a Arenys de Munt, l'any 2009.
En aquest local hi hauríem de trobar, suposadament, una fàbrica de roba anomenada Eme de Moda. A la seva web, el centre de moda anuncia que és aquí on hi té la seu central a Catalunya. Una veïna ho desmenteix: “no, no, la fàbrica de roba ja no hi és, fa uns mesos que hi ha uns joves molt estranys”. Les diverses fonts consultades coincideixen a assenyalar que els joves operen en semiclandestinitat, amb màxima discreció i comunicant-se poc amb les seves veïnes de carrer.
Sospites entre el veïnat
Precisament això és el que ha fet aixecar sospites entre part del veïnat. Un treballador de l'oficina de Correus explica que, fa uns mesos, la porta estava trencada i que alguns treballadors de la zona aprofitaven l'aixopluc del passadís per entrar-hi a fumar. El cert, però, és que ara ningú s'hi pot endinsar ni un pam cap a l'interior del local. Ho explica un botiguer de la zona: “un noi marroquí els porta cada setmana una bona pila de caixes de cervesa, però ells mai el deixen entrar”. Explica, també, que al principi hi van fer obres: “entraven amb pots de pintura, i un dia van entrar-hi una nevera”. Les especulacions al barri estan servides: hi ha qui pensa que és una sala de festes o una discoteca. Una veïna afirma que allà no hi entra gent cada dia. “Solen venir els divendres i els caps de setmana”, diu; “els caps de setmana aparquen aquí els seus cotxes i es reuneix un bon grapat de gent”. Quan li preguntem com són, dubta. “Hi ha un que és alt i gras, que va rapat. I, ah sí, també vaig veure un diumenge a la tarda com hi entrava una noia embarassada”.
Els col·lectius antifeixistes ho denuncien
Segons ha pogut saber aquest setmanari, la fiscalia especialitzada en delictes d'odi racial i discriminació, així com Mossos d'Esquadra, tenen coneixement de la ubicació del local i de les activitats que s'hi duen a terme. Unitat contra el Feixisme i el Racisme ja va alertar públicament –des del primer dia que es va anunciar la possible existència d'un local d'aquestes característiques– de la possibilitat que, gràcies a la cobertura d'aquest espai, es duguessin a terme delictes d'odi racial i discriminació.
http://directa.cat/noticia/un-grup-joves-feixistes-obre-un-centre-social-al-districte-sant-marti-barcelona
divendres, 9 de març del 2012
dijous, 8 de març del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
dijous, 23 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
divendres, 17 de febrer del 2012
El Gobierno indulta a cinco mossos condenados por torturas
Barcelona. (Redacción).- El Gobierno ha decidido indultar a los cinco mossos d'Esquadra de la comisaría de Les Corts que fueron condenados en 2008 por la Audiencia de Barcelona por torturar y maltratar a un hombre al que detuvieron por error en julio de 2006 y a quien llegaron a meter una pistola en la boca para hacerle confesar.
La condena fue ratificada por el Tribunal Supremo en 2009 a penas de inhabilitación profesional, prisión y multa, por delitos relativos a delitos de lesiones, tortura, maltrato y detención ilegal.
Se ha propuesto el indulto al Consejo de Ministros en base a las investigaciones policiales posteriores, las cuales han aportado nueva y valiosa información en relación a los hechos sobre los que recayó la condena. Al parecer, gran parte de esta información no se tuvo en cuenta en el fallo del Tribunal Sentenciador.
Según creyó probado la Audiencia de Barcelona, los agentes golpearon y torturaron al detenido, de origen rumano y al que confundieron con un atracador, y también maltrataron y arrestaron ilegalmente a su novia, embarazada de tres meses, hasta lograr que les permitiera entrar en su domicilio para registrarlo ilegalmente.
El Ejecutivo ha decidido conmutar las penas de inhabilitación impuestas por una única pena de dos años de suspensión para empleo o cargo público a los agentes C.L.;P.B.;S.P.y F.M. Los cuatro condenados tienen más de dos años de prisión y, además, inhabilitación.
Para el otro condenado, G.A., (tiene seis meses de prisión y, además, inhabilitación) el Consejo de Ministros ha optado por conmutar la pena de inhabilitación impuesta por una única pena de dos años de suspensión para empleo o cargo público, siendo de abono el tiempo que hubiera cumplido de inhabilitación para el cómputo del período de suspensión impuesto en el presente real decreto.
En ambos casos, se supedita el indulto a la no comisión de delito doloso en el plazo de 5 años desde la publicación del real decreto.
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120217/54256044953/gobierno-indulta-cinco-mossos-condenados-torturas.htmlEncara voldran que sentim llàsitma per ells, que els tractem com a persones i éssers humans, sou merda i ja està. Us salteu les vostres normes per cobrir-vos les esquenes sempre que sigui necessari i encara sou capaços de parlar de democràcia, drets humans, igualtat, oportunitats... i fins i tot justícia, no mereixeu res perquè no sou res.
divendres, 10 de febrer del 2012
Ramon Piqué i Marcel Dalmau: 'Garzón tasta ara la seva medecina'
Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.
D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.
Ramon Piqué
Marcel Dalmau
Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)
http://www.kaosenlared.net/
dimecres, 1 de febrer del 2012
Bankia desahucia a una familia con 2 niños en el barrio de Usera 18-01-12
A las siete y media de la mañana un grupo de solidarixs, convocadxs por la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca) ha intentado una vez más paralizar un nuevo desahucio. En esta ocasión era la entidad Bankia la que iba a ejecutar el desalojo de una familia con dos hijxs, uno de meses de vida y otrx de 3 años de vida. Desde primera hora de la mañana y antes de poder concentrarse en los alrededores de la vivienda, la policia antidisturbios ha acordonado la zona con un despliegue que bloqueaba todos los accesos a la vivienda. Cientos de vecinxs han estado concentradxs durante toda la mañana intentando paralizar el desahucio e impidiendo pacíficamente la entrada del encargado del banco. Finalmente el desahucio se ha hecho efectivo gracias a la escolta policial. Tras esperar la salida de la familia para mostrarles su apoyo, lxs vecinxs se han dirigido a la oficina de Bankia que ha ordenado la ejecución del desahucio, pudiendo hacer una concentración en las puertas de la oficina.
Convocatoria de la PAH:
La historia de Lamín Numké y su familia no difiere mucho de la de los otros miles y miles de dramas que se están produciendo en este país. Dramas que tienen como factor principal los desmanes y, en muchos casos, las estafas masivas perpetradas por banqueros y especuladores en la concesión de créditos hipotecarios, con la connivencia de los poderes públicos y la clase política.
Lamín llegó a España desde su país, Mali, y durante una década ha luchado por lo mismo que todos y todas: tener una vida digna: Para ello trabajó en diversos sectores, incluyendo el de la construcción, hasta que en 2005 pudo acceder a la compra de una vivienda a través de la concesión de un crédito hipotecario con la actual Bankia. Lamín empezó pagando con mucho esfuerzo una cuota mensual de 750 €, cuota que creció progresivamente hasta situarse en los 1.455 €. Hasta 2009 él y su mujer hicieron un esfuerzo ingente por mantener el pago de la cuota, pero el drama se consumó cuando Lamín se queda en paro y arranca el proceso de ejecución hipotecaria, siendo subastada y embargada su casa en 2010.
Lamín cuenta hoy con una deuda que supera los 234.000 €, más de lo que el banco le prestó en su día. Hasta ahora, sigue viviendo en su casa, ya propiedad de Bankia, que se la adjudicó por un 50% del valor de tasación original. Vive con su mujer, desempleada, y sus dos hijos, uno de dos años y medio, y la más pequeña, de cuatro meses. Afortunadamente, Lamín logró encontrar un trabajo hace no demasiado, pero, si no paramos el desahucio judicial, su vivienda le será arrebatada el día 18 de enero y se quedará con una deuda de por vida. Lamín y su familia luchan hoy por una solución justa a su situación, pero Bankia sólo parece contemplar la posibilidad de quedarse con la casa y dejarlos a ellos con una deuda que ahogará sus sueños y su futuro. ¡Impidámoslo entre tod@s!
Fotografías: http://theplatform.nuevaradio.org/index.php?blog=4&p=1147
dilluns, 23 de gener del 2012
Aturem la Manipulació (Barcelona)

19.00h Intervenció del sociòleg Felipe Aranguren
Lloc: Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81)
Metro L3 - Vallcarca
Felipe López-Aranguren (Madrid 1951). Sociólogo. Desde 2003 a 2007 ha formado parte del Consell Asesor de RTVE en Cataluña. Director de la empresa ARCS S.L., cuyo objetivo es el estudio, producción, gestión y promoción de todo tipo de actividades, bienes y servicios culturales. Miembro de la Associació Catalana per la Pau y colaborador del Centro de Investigación para la Paz, de Madrid, galardonado con el Premio Nacional de Derechos Humanos. Profesor en diversas universidades de verano, colabora en revistas y diarios e imparte conferencias sobre sociología, cultura, paz y desarrollo, política y literatura. Ha publicado libros de variada índole, entre los que destacamos sus obras de poesía Escombros y laberintos (Argés, 1997); El viajero y su tierra (1999); La nave del olvido (Actas, 1998), y La esfinge (2001). Figura en la antología alemana Hell Verwundete des Miltelmeers. Sus obras han sido traducidas también al inglés, francés y ruso.
http://rash-barcelona.blogspot.com/
diumenge, 22 de gener del 2012
Blog CJC/JCPC Tarragona

Us deixem l'enllaç del blog dels CJC/JCPC de Tarragona i mail de contacte.
http://jcpctarragona.blogspot.com/
tarragona@comunistes.org