dimecres, 2 de març de 2011

La primera victòria d’en Jona: la solidaritat


Amb cent trenta persones solidàries a les portes de la Ciutat de la Justícia ha tingut lloc el judici contra en Jona i en Toni, els dos represaliats per la manifestació del Forat de la Vergonya. A les cinc de la tarda, en Jona, rebia els aplaudiments i les abraçades, conscient que ara comença una nova tensa espera, la que acabarà amb l’arribada de la sentència.

L’Ajuntament manté els càrrecs quan només ha quedat demostrada l’existència de fitxers il·legals en mans dels Mossos d’Esquadra.

El món al revés, o justícia espanyola. Fins a vuit mossos d’esquadra han reconegut no haver identificat en Jona a la manifestació i fins i tot, han assegurat haver-ne conegut l’existència a partir de les imatges de televisió. No podien assegurar que en Jona formés part del grup d’activistes que van llençar coets contra la façana del MACBA sinó que en veure les imatges a la televisó van arribar a la conclusió que en Jona havia participat a la manifestació, fet que ell reivindica, i que per tant van procedir a detenir-lo. I com coneixien en Jona, si mai havia estat detingut ni identificat? Resposta clara del sergent de la Brigada d’Informació dels Mossos, parapetat darrera una mampara per no ser reconegut: coneixien de molt abans en Jona, per la seva militància independentista en l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord, col·lectiu que forma part de la CAJEI. I com és que el coneixien de la seva militància independentista? Resposta encara més clara: la feina del seu grup policial es basa en el seguiment de moviments socials i veïnals reivindicatius com l’Assemblea de Joves.

Encara més. Els Mossos d’Esquadra, Ajuntament i fiscalia basen la pressumpta col·laboració del Jona amb un grup que va llençar els dos coets en les imatges captades a la televisió. Preguntats per la defensa, els mossos han reconegut que dificilment s’hi pot reconéixer ningú en aquelles imatges. La jutgessa, amb un to entre irònic i emprenyada, ha tancat la polèmica: “on vostè diu que hi veu persones, jo només hi veig taques”.

Poc a poc els Mossos han anat desfilant per la sala, seguits dels testimonis de la defensa i els propis inculpats. En el torn pericial, una darrera perla per a la història de la professionalitat dels Mossos. Per tal de justificar que el dia dels fets els Mossos no van recollir cap resta dels petards utilitzats dels quals s’haurien d’haver fet les proves per esclarir quina potència tenien, els pèrits relaten que només tenien proves dels petards per les imatges de la televisió i que, com han pogut trobar coets en cases okupades desallotjades, com La Gàbia, de Lledia, i com que tots, okupes i manifestants contra l’especulació són antisistemes, els coets suposen que serien similars.

I aquí no passa res. Al torn de les conclusions de les parts, la fiscalia manté la petició. I el mateix fa la representant de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta no afluixa, pren aire i carrega. Sap que li va el sou i les ordres són clares. Venen de la senyora Assumpta Escarp, responsable de seguretat pública de l’Ajuntament i brillant impulsora de la censura a internet quan va demanar la clausura de la web d’Alerta Solidària entre altres. Sense dubtar continua amb el relat oficial i es manté en l’acusació inicial: 8 anys de presó, per atemptat, desordres públics i manifestació il·lícita. Les defenses carreguen també. Critiquen l’ús de fitxers polítics, que no hi hagi més proves que les declaracions contradictòries i un vídeo gens clar. Exigeixen l’absolució dels encausats.

A fora, la solidaritat es fa evident amb un sol primaveral. Fins a cent trenta persones a mig matí i setanta a les cinc de la tarda. Cridant en tot moment per l’absolució d’en Jona, a pocs metres dels Mossos, a les portes de la seva Ciutat de la Justícia, evidenciant, un cop més, que el dret de manifestació no es negocia, s’exerceix.

Font: http://www.alertasolidaria.org/

http://reixa-sri.blogspot.com/