"Som antifascistas, però no donem suport a Garzón"

Els sotasignats ens declarem profundament antifascistas i per tant aplaudim qualsevol iniciativa que, partint d'un acte de necessària i saludable memòria, marqui a foc a qui van desenvolupar en l'Estat espanyol (o en la nostra Nació Argentina) practiques genocides contra el poble i les seves organitzacions populars.

Franquistes, dretanes, militars i civils, haurien d'haver passat la resta de les seves vides en les presons, però els pactes espúreos, com el de la Moncloa, o el continuismo gestat pel propi dictador Franco, els van garantir una impunitat des de tot punt de vista repudiable.

De la mateixa forma que exigim que els governants feixistes i els seus còmplices paguin pels seus crims de lesa humanitat i els lluitadors populars assassinats puguin ser reivindicats com patriotes, també expressem el nostre rebuig a voler transformar en un heroi dels drets humans a un jutge que, com és el cas de Baltasar Garzón, ha convalidat amb el seu accionar tot tipus d'atropellaments en contra de ciutadanes i ciutadans bascos, catalans, gallecs i fins a àrabs que van passar per aquest tribunal d'excepció, denominat Audiència Nacional.

Durant la seva actuació gairebé obsessiva contra qualsevol manifestació de dissidència cap al Sistema, Garzón ha impulsat casos contra mitjans de comunicació, associacions populars, partits polítics i fins i tot defensors de drets humans, que s'han de qualificar com una agressió directa a la llibertat d'expressió i al dret de lliure associació pacífica. El propi Comitè de Drets Humans europeu va fer recentment patent la seva preocupació referent a això.

En la seva activitat diària al capdavant del Jutjat especial que dirigeix, Garzón dóna ordre de detenir a persones acusades de terrorisme sota el règim d'incomunicació, veritable espai d'impunitat en el qual es produïxen brutals tortures. Centenars de ciutadans bascos i espanyols que van sofrir apallissaments, violacions i sevicias com "el submarí", "la banyera", la picana elèctrica o "la borsa" van denunciar a viva veu enfront del jutge Garzón aquestes tangibles violacions dels drets humans, i sempre van rebre el seu silenci, el seu mirar a un costat i la seva implacable decisió de dictar condemnes brutals a militants populars.

Garzón sap, millor que ningú, que la seva política d'incomunicar als detinguts durant dies, serveix per a muntar l'escenari on monstres policials s'enceben amb els cossos de joves detinguts.

Garzón no desconeix que Casernes policials com el de Ia Guàrdia Civil de Madrid, el de Barcelona o el de Intxaurrondo al País Basc, se semblen molt, en el seu afany de destrucció dels detinguts, als camps d'extermini de la ESMA, Orletti o L'Olimp, i no obstant això mai ha aixecat una acusació contra els seus gestors i promotors.

Organismes com el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa -CPT-, el Comitè contra la Tortura -CAT- espanyol o diferents Relators Contra la Tortura del sistema de Nacions Unides han reclamat reiteradament l'abolició d'aquesta modalitat de detenció, l'aplicació de la qual duu la rúbrica d'aquest magistrat.

D'altra banda, com bé afirmés en la seva oportunitat el mort jutge i exdiputat del PSOE, Joaquín Navarro, "Garzón és un jutge que s'inventa gairebé tot a nivell sumarial. El que ocorre és que sempre actua protegit pel poder polític i pel ministeri de l'Interior. Garzón es permet el luxe de dictar ordres de processament o de presó absolutament fabulados, donant per demostrades vinculacions orgàniques i funcionals de diversos sectors amb el que el denomina "el terrorisme".

Garzón no és des de cap punt de vista, un "just", un "valent" o "un dels nostres", com ara exageren els seus acólitos, sinó un jutge que en el seu afany d'obtenir rèdits mediàtics (alguna cosa que ho enlluerna) no va dubtar a ficar els seus nassos a la Veneçuela Bolivariana, de la mà de la recalcitrante dreta local, i va avalar amb la seva presència actes i manifestacions opositores, en ocasió de la no renovació de la llicència al canal colpista RCTV. Aquesta ingerència va provocar que el vicepresident veneçolà d'aquesta època, Jorge Rodríguez, qualifiqués a Garzón de "pallasso que va venir al nostre país a tractar de donar-nos lliçons de democràcia. Aquest jutge pro-imperialista vi per a aquí pagat i tarifat a dir el que vol escoltar l'oposició veneçolana'". No obsante, el jutge no va cessar en els seus atacs a la Revolució caribeña i va qualificar de "cínic" i "personatge nefast" al president Hugo Chávez per les seves declaracions de respatller a una sortida negociada en el conflicte colombià.

D'altra banda, Garzón també va viatjar a Colòmbia per a donar els seus consells al govern repressor de Alvaro Uribe. Una vegada en Bogotá, va mantenir reunions amb jutges locals i funcionaris del govern, on va manifestar la necessitat que s'apliqui als detinguts la tristament cèlebre figura de la "incomunicació perllongada". "L'Estat democràtic no pot quedar contra les cordes", va sostenir Garzón en aquesta ocasió. "Per a nosaltres és bàsica la incomunicació en els primers dies de reclusió d'un terrorista, d'un narcotraficant o d'un individu que pertany a una organització criminal", va concloure.

Finalment, ens sentim compresos en el que manifesten nombroses organitzacions de drets humans espanyoles i basques, quan manifesten, referint-se a aquest jutge:

"Hem vist de primera mà la seva passivitat amb la tortura en els seus quefers diaris, així com hem pogut constatar que la seva activitat en l'àmbit internacional no és més que un lleuger vernís, sense que les seves accions en cap cas hagin passat de ser testimoniales.

Verifiquem, per fi, els excessos del seu tribunal, que denunciem de la mateixa manera que ho fem amb els excessos que altres tribunals cometen ara amb el jutge Garzón. L'admissió a tràmit de la present querella per voler investigar els crims contra la humanitat comesos durant el període franquista, és atentatoria contra la declaració de imprescriptibilidad dels delictes de lesa humanitat pel comitè de Drets Humans de l'ONU i contra el sentit comú.

Des d'aquesta legitimitat, no podem sinó oposem a la designació d'aquest jutge com defensor de drets humans, quan la seva actuació ha estat, mentre li era favorable als seus interessos, idèntica a la qual ara denúncia".

ENVIAR ADHESIONS AL MAIL: lucia.prezlian@gmail.com (Campaña No a Garzón)

http://reixa-sri.blogspot.com/