Comunicat 11N Acció Antifeixista Vilafranca

Manifest en record de Carlos Palomino:

L’11 de novembre de 2007 el feixisme, un cop més, va tornar a aparèixer amb totes les sinistres conseqüències que això comporta. Va fer-ho a Madrid, a l’estació de metro de Legazpi. Aquell diumenge, en Carlos Palomino va sortir al carrer per impedir una manifestació de l’organització neonazi Democràcia Nacional. En Carlos va considerar que tenia l’obligació de protestar contra aquella exaltació de les formes més deshumanes de dominació i que, per tant, no podia inhibir-se davant d’un imperatiu ètic tant ineludible. Així doncs, en Carlos no va resignar-se a una còmode passivitat. Va decidir lluitar amb valentia per defensar uns béns universals que anaven més enllà dels seus interessos individuals. I per la seva alçada moral va pagar un preu molt alt.

Quan en Carlos i els seus amics van pujar al metro es van trobar un militar espanyol que acudia a la crida del feixisme. Aquest subjecte, quan va advertir la presència del grup, es va amagar una navalla darrera l’esquena per assestar després una punyalada mortal al cor del jove Carlos. Uns quans segons van ser suficients per frustrar tots els horitzons d’un company que tot just començava el seu itinerari vital. L’autor d’aquest assassinat fred i volgut va ser Josué Estébanez, major d’edat i membre del grupuscle que havia fet la convocatòria neonazi. Aquest individu personifica la irracionalitat de tot un moviment tacat de sang. La seva penosa imatge serà, per sempre més, el millor estímul per seguir plantant cara als rebrots de la barbàrie nazi. En Carlos va caure amb honor, i nosaltres tenim el deure de conservar la seva memòria perseguint, fins l’últim dia de la seva miserable existència, els culpables i els còmplices d’un fet tant irreparable. Continuar el seu llegat de coratge i determinació es la millor manera de ser dignes de l’exemple de lluita i compromís que ens va deixar. El dolor per la seva pèrdua ens aviva la flama de la ràbia que ens reafirma.

A tots ells els culpables els assenyalem amb contundència per tal que no puguin fer de l’ambigüitat l’amagatall de la seva covardia. Hem de denunciar l’Estat espanyol que exerceix el control social utilitzant el feixisme com a forma de disciplinament no institucionalitzada de la dissidència política. Les lògiques capitalistes racionalitzen l’Estat de tal manera que els fins últims d’aquest són l’acumulació de capital i la reproducció de la força de treball. L’Estat espanyol sap que el feixisme és un element necessari per reprimir els elements perturbadors d’aquesta estructura. Aquesta convivència útil és la causa de la tolerància amb que l’Estat espanyol tracta les diferents expressions del feixisme. L’Estat espanyol no neutralitza el nucli estructural d’aquests grups perquè no té la voluntat real d’extingir-los definitivament. Només es limita a sancionar els seus actes més notoris que poden generar més alarma social.

Però l’embat de la consciència crítica no es pot aturar amb mecanismes de submissió. Som massa i estem massa convençuts tots els que volem rendir, amb la nostra lluita, un sentit tribut a l’exemple d’en Carlos Palomino. El seu record ens inspira i ens impedeix defallir en la fermesa de les nostres conviccions.

EL MILLOR HOMENATGE, CONTINUAR LA LLUITA