Ahir per la tarda ens assaltava la notícia de la mort d'una companya: Patricia Heras, presa pels fets del 4F, decidia treure's la vida abans que tornar a la presó un cop més.
Després d'un procés ple d'irregularitats i mentides per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Guardia Urbana, Patricia va ser condemnada a tres anys de presó inculpada per uns fets que sempre va negar haver comés.
Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat i a tots els còmplices d'aquest sistema penal assassí com a culpables de la mort de Patri.
Plenes de ràbia i de dolor per aquest nou assassinat de l'estat, convoquem manifestació demà dijous 28 d'Abril a les 19:30h al Forat de la Vergonya. (Al costat del mercat de Santa Caterina, metro L4 - Jaume I)
SENSE JUSTÍCIA NO HI HAURÀ PAU
Adios, Patri.
[Català]
Patrícia Heras havia estat condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic. La noia va defensar sempre la seva innocència. Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures infringides als detinguts.
Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d'un local, es va suicidar anit a casa seva. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent.
Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l'han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d'un balcó va ser explicada per l'aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d'això sinó del posterior llançament d'una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.
Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva.
Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.
Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.
---
Editorial Directa 226
I ara què, Jordi Hereu?
Hi ha nits curtes i matinades llargues. I fets que ens retornen de cop a la més crua realitat exasperant; notícies irreversibles que deixen tota quotidianeïtat en tensa suspensió catatònica. Ahirnit això passava, a la mitjanit de la redacció, quan vàrem haver de fer saltar l'editorial prevista per denunciar, a contracor i des de la presó on ens tenen a totes capficades, la mort de Patri Heras, una de les quatre persones preses, injustament condemnades, pel cas 4F.
“Hi ha moltes formes de matar:/ clavar-te un ganivet / treure’t el pa / no curar-te d’una malaltia / empènyer-te al suïcidi...”. Són paraules de Bertolt Brecht, a propòsit del repertori criminal del que disposa l’Estat. Aquest editorial neix al llindar de la mitjanit: quan la més crua realitat aturava totes les màquines sense temps per redactar, entre la ràbia i la impotència, cap notícia.
Ahir al capvespre, la jove Patri Heras, una de les cinc condemnades a presó com a conseqüència del muntatge policíac del 4F, no volia tornar a la presó. Empresonada des de feia sis mesos a Wad Ras, en tercer grau des del gener, ahir la Patri decidia suïcidar-se. Que alguns s’apuntin ja una osca més en la llarga llista sinistra de les víctimes negades d’una obsessiva i embogida persecució política. Que en aquest cas és va fonamentar en la pura revenja i en la barra lliure repressiva. Barra lliure criminal que sabem quan va començar però no com acabarà. Patri Heras va recórrer a totes les instàncies judicials –fins a la petició d’indult recentment denegada– per revertir una pena de 3 anys de presó per un hematoma a la cuixa d’un agent de la Guàrdia Urbana. Tots els estaments van rebutjar-ho, malgrat Patri sempre va proclamar la seva innocència.
El més cínic i hipòcrita dels discursos oficials lamentarà avui una altra mort en l’àmbit penitenciari que, malgrat el que no es digui. té responsables directes i indirectes. Els impulsors de les Ordenances del Civisme, de les reformes del Codi Penal o de la política de mà dura atiada per l’Ajuntament -que era acusació particular- estan rere el suïcidi de Patri. Suïcidi que és mort. Mort que és assassinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada