Els antiavalots que abans es recreaven apallissant ara es vesteixen d'alternatius, xalen cridant "la policia tortura i assassina" i "no son funcionaris, són mercenaris" i somriuen per sota el nas mentre carreguen contra els periodistes llançant-los ous i globus d'aigua amb pintura. Vídeo d'Antena 3.
Això és el que uns quants periodistes servils -convidats pels antiavalots- van fer per saber què se sent quan es carrega contra "violents manifestants". Els mateixos que durant la lluita contra Bolonya van ser víctimes secundàries de la violència policial -secundàries ja que la brutalitat se la va empassar l'estudiantat-, van acudir amansits -no hi ha hagut ni una crònica crítica per part dels periodistes assistents- al simulacre que els antiavalots astutament havien preparat per tal d'acostar l'activitat d'aquest cos als "professionals" de la informació. I per més inri, els periodistes, un cop acabada l'experiència "privilegiada", afirmaven que allò havia servit "per tancar ferides".
Els antiavalots es van presentar com un cos democràtic, obrint les portes del seu edifici als forjadors de l'opinió pública, per aconseguir fer empassar als periodistes la seva "activitat en favor de la seguretat ciutadana" per així positivitzar la seva imatge. El simulacre va tenir lloc a l'Escola dels Mossos d'Esquadra el passat dijous 27 de maig,
D'aquesta manera, alguns mitjans de comunicació es van convertir en còmplices actius d'un espectacle burlesc, cínic i pervers que humilia tots i cadascun dels estudiants i no estudiants que aquells dies van sortir al carrer en defensa de l'educació pública.
Programa d'activitats
El simulacre que els Mossos d'Esquadra van tramar per tal d'aconseguir netejar la imatge que els mitjans donen d'ells, en un fals intent de transparència de la seva activitat, va consistir a disfressar els periodistes d'antiavalots i posar-los davant d'una trentena de manifestants "violents", que eren els mateixos que l'any passat esbatussaven estudiants porra amunt porra avall.
Fins a una trentena de "professionals" de la informació es van fer cap al camp d'entrenament dels Mossos d'Esquadra equipats amb granota i casc i van realitzar tres habituals de la BRIMO: una de contenció en línia, una per guanyar posició al pas i un desallotjament per la força.
Contenció en línia
Segons van relatar els mitjans que van acudir a la cita, la contenció en línia va consistir en posar-se en línia i esperar l'arribada dels manifestants. A una distància d'uns 50 metres apareixen una trentena de "manifestants" equipats amb pals i símbols que volen ser antisistema. Els "manifestants" van demostrar que se saben de memòria tot el repertori de lemes. Els periodistes van ser sacsejats sota una pluja d'ous i de globus plens de pintura.
Guanyar la posició al pas
Alineats en una mitja lluna, els nous mossos van rebre l'ordre de protegir l'entrada d'un edifici. Quan els "manifestants" es van acostar, es va donar l'ordre de fer-los fora fent força amb els escuts. Els vertaders mossos disfressats de manifestants es van recrear de valent etzibant-los empentes i cops de pal.
Un desallotjament per la força
La tercera maniobra va consistir en desallotjar una trentena de manifestants que es van asseure en un edifici mitjançant l'arrenca-cebes. Els punts claus sobre els que cal aplicar la força per aconseguir aixecar les persones no van ser comunicats als periodistes. Els antiavalots de debò van haver d'acabar la feina per posar a la pràctica la tècnica que aixeca els manifestants d'una revolada però que no poden dir ni als periodistes.
Els periodistes crítics no callen
El Grup de Periodistes Ramon Barnils ja ha carregat contra la submissió dels periodistes que van participar a la jornada. Un simulacre que qualifiquen de "circ" i manifesten que "és una burla als periodistes agredits pels Mossos".
El Grup no només troba "sorprenent" que els Mossos proposessin una simulació d'aquestes característiques, sinó que troba encara més sorprenent que periodistes i mitjans ho acceptessin i hi participessin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit. "Les cròniques que s'han fet públiques del simulacre ho han enfocat com un divertimento o un experiment graciós, tot i que per a nosaltres no té cap gràcia", lamenten.
Pel GPRB, aquesta simulació no és la millor manera d'afrontar la indignació i crítiques de la professió per les agressions policials que van patir alguns periodistes en la manifestació estudiantil de fa un any a Barcelona. Al seu parer, constitueix una "burla" pels professionals que van ser apallissats sense cap mirament pels antiavalots. En aquest sentit recorden que les condemnes a alguns agents per agressions a periodistes en aquella manifestació demostren qui és el qui s'excedeix en la seva feina.Els periodistes conclouen que els continus episodis de conflicte han demostrat "que el problema no és que els periodistes no entenguem la feina dels Mossos antiavalots, sinó que a aquests no els agrada la manera de treballar dels periodistes". D'aquesta manera, reiteren, vulneren contínuament el dret a la informació de la ciutadania que els periodistes intentem defensar.
El GPRB es pregunta si amb aquesta "circ" es pretenia espantar els periodistes perquè a partir d'ara s'ho mirin de més lluny o bé si és que busquen impunitat per a les agressions policials o "comprensió" de la impunitat. Per evitar problemàtiques, consideren que és necessari que els agents policials tinguin clar el respecte al dret a la informació, i pel Grup això és una tasca interna del cos i dels seus responsables. En aquest sentit, adverteix que cal que s'assumeixin els erros comesos fins ara i, si cal, que siguin els Mossos els qui es posin a la banda dels professionals de la comunicació.
Tancar ferides?
Pels Mossos d'Esquadra l'objectiu d'aquest era "tancar ferides" entre professionals de la informació i el propi cos dels Mossos. Ara bé, si de debò l'objectiu era curar ferides, qui va rebre més ferides, els periodistes o els estudiants?
Segons el propi Departament d'Interior, només el 18 de març, dia del desallotjament del recotrat de la UB, trenta periodistes van resultar ferits, en contraposició al centenar d'estudiants que van haver de ser atesos per lesions i ferides. A aquest centenar cal afegir-n'hi molts més que no van ser comptabilitzats.
Per tant, si l'objectiu és curar ferides, ens preguntem quines són les ferides que es volen curar o si hi ha unes ferides que tenen més importància que d'altres. O bé si és que el que realment volen aconseguir amb mesures com aquesta no és netejar la imatge que els mitjans donen d'ells a la societat per així tapar i poder seguir actuant amb impunitat. Ara ja tenen la tranquil·litat que els mitjans parlaran bé d'ells tal com han fet acríticament narrant aquest simulacre.
Tot a canvi d'una estona d'esbarjo. Fas veure que els dónes una porra i de la nit al dia et converteixen en el cos més net i democràtic del món. Quin estat repressor no voldria uns mitjans de comunicació com aquests?
Per què és un circ?
- Aquest simulacre va ser un circ perquè humilia vilment els periodistes que, complint amb el deure d'informar, van ser víctimes de la delinqüència policial. Delinqüència policial atès que els antiavalots, a les protestes contra Bolonya, també van carregar violentament contra els que treballen per satisfer el deure de la ciutadania -també el seu- a estar informats.
- Va ser un circ perquè menysprea les desenes d'estudiants ferides al llarg de totes les càrregues policials contra Bolonya. No només no s'ha prestat mai la més mínima consideració a un col·lectiu que ha estat l'únic que ha restat a la trinxera de la defensa dels drets educatius més elementals, sinó que els antiavalots no els atorguen ni la consideració de ciutadanes des del moment que només es preocupen de "tancar ferides" amb un col·lectiu: els periodistes.
- Va ser un circ perquè amb aquest simulacre es va exposar clarament quina és la vertadera intenció de la policia: "Tancar ferides" no amb les persones a qui van fer mal, sinó amb qui a ells els interessa tenir una relació afectuosa. Els periodistes són els que canalitzen diàriament la informació que desprèn el cos de Mossos d'Esquadra; informació que va a parar directament a la ciutadania que és qui decideix el color del govern; govern que és qui decideix posar Joan Saura al capdavant d'Interior. Interessa reparar una relació que va quedar molt malmesa en un col·lectiu, el dels periodistes, molt gremial i que va criticar durament les càrregues policials després que els Mossos en ferissin alguns dels seus. La prova d'això és que aquest simulacre no l'han fet amb els estudiants que van patir lesions, en alguns casos molt greus.
- Va ser un circ perquè si els mitjans ja oculten la informació que embruta en excés els antiavalots, ara han aconseguit que una de les poques actuacions repressores del cos que va sortir a la llum sigui enterrada als calaixos, i si no, sigui presentada amb un toc amable propi del passat. L'estratègia dels Mossos a nivell comunicacional és mantenir oculta la seva tècnica habitual d'actuació, basada en la vulneració dels drets més fonamentals, les identificacions forçoses, les amenaces, les vexacions, les batudes policials contra la immigració, els desallotjaments, la repressió del lliure dret de manifestació, etc. amb l'objectiu d'acabar amb la dissidència; objectiu absolutament antidemocràtic que no apareix mai als mitjans del règim.
- Va ser un circ perquè posa de manifest la infàmia que representa destacar només una classe de reprimits, i a més la minoritària. El nombres de periodistes ferits va ser ridícul comparat amb el d'estudiants. I a les estudiants se les va reprimir molt més abusivament. Només feia falta ser allà per comprovar-ho.
- Va ser un circ perquè va aconseguir el que pretenia: amansir els periodistes. Aquell dia no hi va haver cap crònica del simulacre que passés del manyac.
- Va ser un circ perquè els relats que els periodistes van fer del simulacre van ser insultantment edulcorats, destacant el perfil humà dels antiavalots i les coses bones que fan que no surten mai a les notícies. Per exemple, van arribar a fer difusió d'aquestes declaracions del sotscap de la unitat: "Són agents que compleixen ordres i prefereixen marxar aviat cap a casa amb les seves famílies que perseguir la gent pels carrers".
- Va ser un circ perquè posa en evidència que les disculpes del propi Saura dies després de les càrregues, així com el cessament del director general dels Mossos, Rafael Olmos, van ser actuacions realitzades de cara a l'aparador per mostrar una inexistent solidaritat amb els damnificats en el si de les més altes institucions principatines. Allò no va servir de res. Un any després ataquen de nou amb un simulacre de la vergonya per netejar la seva imatge -una imatge venuda a mitges- i continuar actuant impunement, tal com han fet sempre tant els de dalt com els de baix. Els estudiants reben i reben, i es queixen que reben però ningú no els sent.
- Va ser un circ perquè dia a dia acudim a l'espectacle vergonyós de veure com la policia d'un estat imperialista carrega contra les nostres minories per deixar-les sense veu per bramar. Per treballar, consumir i callar.
- Va ser un circ, i fruit d'aquest circ sumem un motiu més a la nostra memòria per intensificar la lluita contra el terrorisme policial. Ens aixafeu la veu, però les notes segueixen aquí. I les notes s'encomanen i s'encomanen...i mai s'acaben
Versión en castellano en http://www.lahaine.org/index.php?p=46073
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada