dijous, 27 de maig del 2010

Xerrada-debat sobre la nova ofensiva contra l'okupació (Barcelona)


Dissabte 29 de maig a les 19h a la Universitat Lliure La Rimaia (Gran Via 550, L1 Urgell)

Xerrada-debat sobre la nova ofensiva contra l'okupació amb Jaume Asens i Jesús Rodríguez.

La criminalització del moviment de les okupacions: del cine Princesa a La Rimaia.
Del delicte d'usurpació a l'última reforma del Codi Civil.

Una crida a pensar com fer-hi front col·lectivament.


La xerrada començarà amb una introducció sobre la penalització de l'okupació i les reformes de finals dels anys noranta.

Per altra banda, darrerament hem pogut veure com s'està produint un augment de desallotjaments il·legals i d'abusos policials:

- desallotjaments immediats sense ordre judicial en el moment de visibilitzar okupacions;
- desallotjaments sense previ avís en processos aparentment arxivats o aturats;
- ordres de desallotjament sense notificació de data;
- desallotjaments a mitja tarda o diumenge;
- desallotjaments amb detinguts, multats i fins i tot ferits (com en una okupació al Poble Sec, amb una persona amb el nas trencat i una persona inconscient d'un cop al cap)

A aquestes maniobres s'hi suma, per altra banda, una acceleració i ús abusiu dels processos judicials, especialment arran de l'última reforma del Codi Civil, que talla les possibilitats de recórrer o aturar els procediments, escurçant dràsticament "l'esperança de vida" de les cases.

L'acció combinada d'actuacions policials i judicials sembla que respon a una consigna política d'ofensiva contra les okupacions.

La present ofensiva contra els espais alliberats es produeix enmig d'una crisi que està servint per a esprémer encara més les classes populars. Més desallotjaments, més desnonaments, més acomiadaments, més redades, més presos, més i més precarització de les condicions de vida. El malestar social resultant és gestionat de manera punnitiva eixamplant la por per a mantenir les files en ordre.

Malgrat tota la política d'aïllament, hi ha moltes persones que trenquen el mur de la por que ens separa; malgrat la política de desertificació d'espais, la ciutat continua estant poblada per un arxipèlag de resistències a la dictadura mercantil, espais que demostren i estenen dia a dia altres maneres de fer. Els espais okupats són un dels puntals insubstituïbles d'aquest arxipèlag. I estem assistint a un intent cada cop més agressiu d'esborrar-los dels barris.

Això és una crida a pensar plegades com fer front a aquesta situació, com seguir defensant els espais alliberats. És també una invitació a trobar-nos, teixint i reteixint en el camí les aliances.

Esteu totes convidades a la xerrada. Difoneu la invitació a les vostres assemblees i col·lectius, a les vostres veïnes i companyes...

dimecres, 26 de maig del 2010

Acto de solidaridad con el 4F en Zaragoza

Crónicas de los actos que han tenido lugar este pasado fin de semana, 21 y 22 de mayo.

Crónica del 21 de Mayo

¿Existe la tortura? a cargo de Amnistía Internacional.
Centro Cívico La Estación del Norte, 21 de mayo del 2010.

Tras una breve presentación por parte de un miembro del Grupo de Apoyo 4F de Zaragoza, la madre de Rodrigo Lanza, Mariana, comenzó exponiendo la situación actual del caso así como las diversas dificultades sufridas desde el comienzo del proceso que continúan hasta el día de hoy, tanto por parte de las instituciones judiciales y penitenciarias como las dificultades personales que se han derivado de las mismas.

A día de hoy, se esta luchando por conseguir que Rodrigo consiga los permisos para trabajar fuera de prisión, para lo que han recomendado que se abonen 3.000 euros correspondientes a parte de la indemnización de la familia del policía como señal de "buena fe".

Ante este hecho Mariana subrayaba la injusticia e hipocresía dominante en estas instituciones, condenando a las personas pobres a la cárcel y la marginación, através de sin sentidos como éste, en el que se pide a una familia arruinada económicamente por los acontecimientos, mientras como todas las personas sabemos las clases adineradas no sólo no tienen que sufrirlas sino que gozan de impunidad ante sus acciones.

A continuación Virginia de Amnistía Internacional de Madrid expuso el trabajo que realiza su institución, su metodología de actuación así como su participación con el gobierno español. Explicó cómo éste se empeña en negar la tortura así como existe según Amnistía una falta de voluntad política para transformar la situación, para la cual Amnistía propone un modelo de organismo de investigación independiente similar al existente en el Reino Unido, dotado de plenos recursos y que posibilite investigaciones objetivas y justicia. Del mismo modo, apuntó el hecho de que el organismo existente en el Reino Unido no consideró desproporcionado el disparo a bocajarro al ciudadano brasileño en el metro de Londres, lo cual puede servir para hacernos una idea del modo en que este organismo es realmente efectivo, crítico e independiente en sus funciones.

También habló acerca del trabajo que realiza su organización en la denuncia de los casos de tortura através de diversos informes como el informe publicado en 2007 "Sal en la herida" en el cual se denunciaron 11 casos de maltrato y tortura policiales, entre ellos el de Rodrigo Lanza.

Reseñó la importancia para Amnistía Internacional de la denuncia de la tortura en el estado español ante las instituciones, con la finalidad de romper la hipócrita fachada que estas mantienen ante las mismas negando la existencia ya no sólo de la tortura, sino de la denuncia de las mismas.

El acto finalizó con los turnos de preguntas acerca de cuestiones más concretas del caso, así como de la introducción de nuevas medidas de control en las comisarias.

Crónica del 22 de Mayo

Las jornadas en solidaridad con Rodrigo Lanza y el resto de personas del 4F terminaron en la madrugada del sábado después de varias actividades en el CSO La Vieja Escuala durante ese día.

Sobre las 10am un grupo de personas llegarón al CSO La Vieja Escuela para empezar el mural en apoyo a Rodrigo Lanza. A eso de las 16h se repartió la merienda entre los asistentes y un rato después comenzó el recital de poesía a cargo del Sr. Mugres y un compañero de Xixón llegado desde esta localidad asturiana para la cita.

Ya por la noche las bandas de rap Vagos y Maleantes desde Valencia y Huellas de Barro desde Zaragoza pusieron la nota musical a las jornadas.

Alrededor de 300 personas han participado y acudido a estos actos en apoyo de nuestro compañero Rodrigo Lanza y del resto de personas condenados por los sucesos del 4F. Todo el dinero recuadado por el Grupo de Apoyo de Zaragoza va destinado a seguir sufragando los muchos gastos que este
proceso está teniendo.

Web de la campaña: http://absoluciondetenidos4f.blogspot.com

Carteles y Fotos en:
http://media.noblezabaturra.org/v/Derechos_civiles/4F/

Video Recital Poesía en:
http://vimeo.com/11988704


http://www.lahaine.org/index.php?p=45712


dilluns, 24 de maig del 2010

Sobre els desallotjaments a Korneyà (Lakandona, CSO Banka Rota i pisos)

Perill de desallotjaments a KNY(Lakandona i Pisos).
A partir del 15 de Maig poden desallotjar el CSO La Banka Rota.

Comunicat del CSO La Bankarota, contra el desallotjament
Ja farà quasi 21 anys que diferents persones de distints barris començaren a preocupar-se per la falta d’espais on poder realitzar activitats i donar sortida a les moltes inquietuds culturals i socials. Desprès de 21 anys d’okupació i Centres Socials Okupats a Cornellà es consolida una manera d’organitzar-se per part de la joventut cornellanenca, gràcies a la qual s’han pogut realitzar multitud de realitats i inquietuds que s’han pogut portar a terme de manera independent i autònoma, sense la tutela de cap administració. Des de llavors ha plogut molt, som moltes les persones que ens hem reunit, a través de col•lectius, centres socials o autònomament, que hem participat i participem dins del moviment social i okupa a la ciutat. El CSO La Banka Rota va estar 8 anys abandonat pel capital i va ser alliberat per a posar en pràctica valors com la solidaritat, el compartir, la multiculturalitat, l’autogestió i la presa de decisions de manera assembleària.

Part de la joventut cornellanenca necessitava espais per a seguir desenvolupant les activitats que abans es duien a terme en altres centres socials; activitats i projectes que els continus desallotjaments ens han anat tallant, però que les noves okupacions han permès reprendre’ls.

En el transcurs d’aquests 4 anys hem realitzat tota mena d’activitats, des de teatre, xerrades, projeccions, concerts, cibercafetes amb Internet gratuït, tallers de salut i la creació d’un projecte de cooperativa de consum agroecològic. També hem cedit l’espai a altres col•lectius de la ciutat i de fora, de mode que hem creat un lloc de trobada per a molta gent.

La Banka Rota és una espai del i per al poble,que està obert a qualsevol iniciativa, persona o col•lectiu. Des de l’assemblea creiem que l’okupació és necessària dins d’aquesta societat on el gran es menja al petit, i decidim passar a l’acció col•lectiva per denunciar un dels problemes, la especulació immobiliària.

El passat mes d’abril vàrem rebre una carta de jutjats que ens anunciava l’inici del procés civil. El Deutsche Bank torna a moure fitxa.

Ja des de l’okupació, el Deutsche Bank ha estat utilitzant mètodes mafiosos: des de la contractació de seguretat privada per protegir els pisos buits, fins a la utilització, en dues ocasions, de detectius privats per tal d’intentar aconseguir informació sobre el centre i les persones que el gestionaven.

Primer van desallotjar un dels pisos que hi havia okupats i ara ho volen fer amb el Centre Social. Per tal de defensar el centre, diferents persones s’han autoinculpat i el judici s’ha pogut ajornar.

Sabem que la seva justícia no ens donarà la raó, i sabem també, encara que ens vulguin enganyar, que la justícia no porta els ulls tapats i que la seva balança està sempre del costat dels rics i poderosos.

Volem que sàpiguen que l’okupació no s’aturarà amb desallotjaments, perquè mentre existeixi la desigualtat social i hi hagi cases buides hi haurà gent disposada a okupar-les i tornar-les a omplir de vida.

Octaveta per a difondre
Augmenten els acomiadaments en massa i l’índex d’atur es dispara. Tanmateix, els productes bàsics que compres segueixen augmentant de preu. Ja no pots pagar la teva quota mensual de l’hipoteca, i estan a punt de fer-te fora del teu pis. Contra aquesta situació… que et dóna el govern? RES. Que et dóna l’okupació? Sostre i dignitat. Nosaltres creiem en l’okupació com a mitjà per a viure sense ser estafats per les immobiliàries, i també com a manera de lluita. És per això que vam okupar el C.S.O La Banka Rota, que era un banc abandonat propietat del Deutsche Bank. La Banka Rota va ser alliberada de les mans del capital, on abans administraven pels seus únics beneficis els estalvis del poble. Ara és un espai on es practiquen valors com la solidaritat, el compartir, la cultura, l’autogestió i on es prenen decisions de manera assemblaria i col•lectiva. En el transcurs dels quatre anys que fa que vam okupar la Banka Rota hem dut a terme diferents tipus d’activitats: xerrades, projeccions, teatres, concerts, ciber-cafetes amb Internet gratuït, etc… La Banka Rota és un espai del i pel poble, i està obert a qualsevol iniciativa, persona o col•lectiu. Tanmateix, com tots els espais lúdics culturals sense cap ànim de lucre personal, són un escenari que cal escombrar i extingir, o, com a mínim, això intenten. La Banka Rota està depenent d’un procés judicial, i quan arribi el moment, el jutge dictarà la sentència del desallotjament, i així donarà pas a les seves forces de l’ordre per a fer-la efectiva. Els interessos mercantils i polítics ens fan front a les seves apostes diàries contra l’okupació, contra la forma d’autoritarisme no ens rendim, nosaltres seguirem okupant, nosaltres seguirem resistint.

No al desallotjament del CSO La Banka Rota!

Crònica del judici del 7 de gener al CSO La Banka Rota
El dimecres dia 7 va ser el dia de l'espectacle. Un espectacle al qual no havíem estat convidats, però que, per insistència, finalment vam poder formar part del guió. I és que, ¿què seria un espectacle sense tots els actors que hi participen? A les 11:30 ja hi érem tots, una part dels actors feien molta por, portaven cabells amb molta escuma, llargues corbates i, possiblement (com dirien els de la Gossa Sorda) “amb els nassos plens de farlopa”. A part, portaven dos apuntadors que més o menys feien la mateixa por que els actors, amb grans llibres sobre lleis, sí, sí, aquells llibres que estan fets perquè siguin entesos per un sector molt reduït de la societat, i no puguis passar sense la necessitat d'apuntadors.

L'obra va començar bastant puntual, als 10 minuts l'encarregada de cridar als actors, sota ordre de la directora de l'obra ens va fer passar. El problema és que l'obra no podia començar! D’una banda, no hi érem totes les actrius; en faltava una. La directora, però, va dir que no era imprescindible i la seva part del guió va ser totalment suprimida. De l’altra, es va dirigir a nosaltres, i ens va dir que si no havíem dipositat una suma de diners, res... uns 30.000 euros, no podíem actuar! Ja veieu, després diuen que el teatre està a l'abast de tothom... Però això no era tot, els nostres apuntadors es van queixar perquè no els havia arribat tota la informació per saber de què anava l'obra. La directora de l’obra, però, això tampoc ho va considerar prou important; estava convençuda que l'espectacle tiraria endavant de qualsevol manera i sense nosaltres. El desenllaç quedava vist per sentència. Ves per on!

Com actors principals, els okupants, no teníem cap tipus de confiança en aquesta obra –és a dir, el judici– però, ja que disposàvem de l'oportunitat de participar, volíem i volem denunciar els altres actors, els de cabells escumats –sí, sí, els directors del Deustche Bank, aquells que s'amaguen a l'ombra, que practiquen l'especulació, el robatori, pràctiques mafioses com la contractació de detectius privats, els que inverteixen en indústria armamentista...

I que no es creguin que aquesta denúncia durarà fins al desallotjament de la Banka Rota. Ens desallotgin o no, ens seguirem ajuntant per organitzar-nos, donant vida als espais buits que serveixen únicament perquè una gent s'enriqueixi a costa de la resta. Tant ens fa si ho fan de manera legal o il•legal.

Font: http://www.moviments.net/okupaskny/

http://reixa-sri.blogspot.com/

diumenge, 23 de maig del 2010

RASH Aragón- 29.05.10 Documental y audición en A Enrestida


19h Proyección del documental "Actitud Antifascista"

22h Audición con DJ Dulce y DJ Chocolat


Sábado 29 de Mayo de 2.010

A Enrestida (C/ San Cristóbal)


Organiza: RASH Aragón

Colabora: A Enrestida



"Antifascist Attitude" es el primer documental sobre el emergente movimiento antifascista ruso que ha sido realizado por lxs propixs activistas. En el fim aparecen tanto activistas moderadxs de ONGs como "activistas radicales" de base y anarquistas de tres ciudades: Moscú, San Petersburgo e Irkutsk.

También hay varias intervenciones de Stanislav Markelov, abogado y periodista asesinado en Moscú el 19 de Enero de 2009 debido a su actividad política.

El documental es en ruso y, por primera vez, se presenta con subtítulos en castellano.

dimecres, 19 de maig del 2010

Nou judici a la okupació, aquest dijous a Sabadell, concentració solidària

El proper dijous 20 de maig a les 10 del matí seran jutjades quatre joves de la ciutat per denunciar l'especulació alliberant espais. Se les acusa d'un delicte d'usurpació. A 2/4 de 10 del matí hi haurà concentració de suport. Tot seguit podeu llegir el comunicat que ha fet el grup de suport:
4 JOVES DE LA CIUTAT A JUDICI PER ALLIBERAR UN ESPAI
L'any 2007 es va okupar i alliberar una de les tantes cases abandonades que en aquells moments, igual que ara, hi havia a la nostra ciutat. La vivenda en qüestió va rebre el nom de el Partenó. Tal i com els membres de l'Assemblea d'Okupes de Sabadell havien fet fins aquell moment, l'okupació es va fer pública amb l'objectiu de denunciar la situació d'injustícia en matèria de vivenda a Sabadell, als Països Catalans i a l'Estat espanyol.

La persecució i la repressió que aquestes iniciatives rebien era ja ben coneguda a la ciutat, sobretot arrel dels desallotjaments il·legals del CSA l'Euterpe o del CSA Calamarsa, que comptaven amb el vistiplau dels jutjats de Sabadell.

Mesos després de l'okupació d'El Partenó, els Mossos d'Esquadra, fent ús de la seva violència habitual, van fer fora els joves que l'habitaven. Aquests joves en cap moment van ser informats pels jutjats o per la policia de la possibilitat de ser desallotjats i per més sorna, el mateix dia del desallotjament, la policia no va mostrar cap ordre judicial que els permetés fer fora als joves que havien alliberat l'espai.
Dos anys després, i amb un panorama encara pitjore que al 2007, tant pel que fa a la situació de vivenda com pel que fa a l'economia en general, aquests 4 joves seran jutjats per un jutjat penal acusats del delicte d'usurpació d'una propietat privada.

Tornem a repetir el què ja hem dit en innumerables ocasions: La crisi econòmica que avui dia totes estem patint ve causada, sobretot, pels irresponsables especuladors, i les polítics corruptes que permetien l'hipotecació de les famílies per una pila d'anys mentre bancs, caixes, constructores i immobiliàries es lucraven amb el patiment d'una immensa majoria de la població. I això ja no és cap secret. Tant l'Assemblea d'Okupes de Sabadell com l'Assemblea per un Habitatge Digne denunciaren dia a dia la situació que la ciutat patia amb els milers de pisos i cases abandonades, amb milers de persones que no es podien permetre una vivenda en condicions dignes. Ara tothom és conscient de la greu situació que vivim i de quins són els culpables que cal assenyalar.

Ara, toca donar suport a aquelles persones que van defensar els espais alliberats coma eina de denúncia i de lluita, que es varen jugar la seva llibertat per combatre la situació d'injustícia que ara, resulta evident a ulls de totes.

Ara toca unir-nos per assenyalar i demanar responsabilitats a tots aquells culpables de la situació laboral, responsables de la misèria col·lectiva que regna al país.

Ara toca sortir al carrer, ara toca guanyar!
No ens faran creure! La lluita és l'únic camí!

Jornadas RASH León (cambio fecha y grupos)


VIERNES 11 DE JUNIO DE 2010 - CIUDAD DE LEÓN

19:30h CONCIERTO - BAR ESTIGIA (C/Santiesteban y Osorio, 17)

Die Barrikade (StreetPunk Pucela)
http://www.myspace.com/diebarrikade

Urbankids (Oi! León)
http://www.myspace.com/urbankidsleon

Brutus (Asturies HxC)
http://www.myspace.com/paleocorebrutus

Officer Down (HxC Hostil dende Xixón)
http://www.myspace.com/officerdownhxc

CrimeTime (Hip-Hop León)
http://www.myspace.com/crimetime16leon



SÁBADO 12 DE JUNIO DE 2010 - CIUDAD DE LEÓN

12:00h Parque San Isidro* (Carretera Carbajal)
-JUEGOS AUTÓCTONOS (tirasoga, aluches, etc. Habrá premios para los ganadores)

14:00h Parque San Isidro* (Carretera Carbajal)
-PARRILLADA Y ALTERNATIVA VEGETARIANA.
-PERRITOS, PINCHOS DE TORTILLA, BEBIDAS...


16:00h Parque San Isidro* (Carretera Carbajal)
-EXPOSICIONES POLÍTICAS
El concejo leonés en la historia (Agora País Lllionés)
Movimiento y lucha antitaurina (Unión Antifascista Leonesa)
La mujer trabajadora (Asamblea Feminista Arteira)
La represión al movimiento comunista (Colectivo Popular Antirrepresivo)
Situación actual de Cuba (UJCE León)


*Autobuses desde el centro de León (Avda Padre Isla, 2, al lado de la Plaza de Sto.Domingo) de la empresa ALSA (los de color azul) cada hora desde las 7:45h de la mañana que empieza el servicio.


Para más información:
http://www.orgullo-proletario.blogspot.com

Contacto:
RASH@leon.antifa.net

I Jornadas antifascista Coordinadora antifascista de Granada

13:00 Teatro compañia keskese

14:00 Comedor Vegano

17:00 - Presentacion de la Coordinadora antifascista de Granada y situacion actual de Granada.

- Explicacion del trabajo antifascista desarrollado en Madrid. a cargo de 2 miembros de la Coordinadora antifascista de Madrid

- Fascismo y racismo policial a cargo de Sow cheik represaliado por la policia en Granada.

20:00 - Conciertos por 1 euro:
*Reziklando odio - PUNK MAKARRA GRANADA

*Vomitodio - HARDCORE TRAVESTI GRANADA
*Transicion - PUNK BARNA:
*Spansuls 15mg - PUNK ANFETAMINIKO MADRID
*Peste y mierda - PUNK MALAGA
*Supers Pain - ROCK & ROLL GRANADA

http://www.kaosenlared.net/noticia/presentacion-coordinadora-antifascista-granada

dimecres, 12 de maig del 2010

RPG7 - El otro bando



http://www.myspace.com/rpg7madriz

Casal Popular Sageta de Foc: 5 anys fent soroll!!!

El Casal Popular Sageta de Foc inicia les seves activitats del cinquè aniversari del projecte. Un projecte que neix de les inquietuds d'algunes tarragonines que trobaven a faltar un espai social on poder intercanviar opinions i desenvolupar-hi les seves activitats.

A hores d'ara, el Casal Popular Sageta de Foc compleix 5 anys i duu a les seves esquenes més de 150 actes realitzats: xerrades, debats, cine-fòrums, tallers, etc. Un projecte que va nèixer fa cinc anys, que ha crescut durant aquest temps i que continua creixent dia a dia.

Al Casal s'hi duen a terme les reunions dels diversos col·lectius que en formen part i que li donen vida, obre barra de dijous i dissabte, s'hi duen a terme les classes de l'Escola de català, té a disposició dels socis i sòcies la Biblioteca, i s'hi desenvolupen els actes de diversos col·lectius.

Els actes del cinquè aniversari donen el tret de sortida el proper divendres 14 de maig; t'ho perdràs?

Divendres 14 de maig, a partir de les 19h: 5 anys fent soroll!!!

19h: Inauguració de l'exposició "5 anys fent soroll i aixecant pols".
19.30h: Taula rodona: "5 anys de Casal; dels inicis a l'actualitat".
20.30h: Vídeo fotogràfic "El projecte del Casal neix i creix...!"
21h: Sopar popular (passa pel Casal i apunta-t'hi!)
22.30h: Recital musical amb el cantautor tarragoní Josep Romeu.


Us hi esperem a tots i a totes!!!

Fes-ne difusió tu també!!! Reenvia aquest correu!!!

Casal Popular Sageta de Foc

dimarts, 11 de maig del 2010

[Audio] Vida y lucha en prisión , por Amadeu Casellas



Más de 100 personas en la charla de Amadeu
Cigüeña Negra - MiradasEnredadas

Audio de la charla - pincha aquí

Más de un centenar de personas ha acudido a la charla de Amadeu Casellas sobre “Vida y lucha en prisión” en el Ateneo Libertario de Villaverde. La actividad está enmarcada en el programa del 30º aniversario de la okupación, por parte de varios cenetistas tras la manifestación del 1 de mayo de 1980, del edificio que aloja tanto el Ateneo como la CNT-Villaverde.

Amadeu, militante de la CNT-Catalunya, ha venido con otro compañero de su sindicato, Josehp, que ha introducido la charla repasando la campaña de apoyo desarrollada por la CNT. Ha remarcado la importancia de que grupos libertarios, ateneos, individualidades, etc. hayan aunado esfuerzos junto con el sindicato en esta lucha, gracias a lo cual se ha conseguido tanta repercusión.

El ex-preso anarquista ha mostrado un óptimo estado de salud después de la larga estancia en prisión y las prolongadas huelgas de hambre que ha protagonizado. Ha hablado de la situación dentro de las cárceles, la existencia de la pena perpetua encubierta, la explotación de los presos mediante el CIRE en Catalunya, la presión que ejercen los carceleros y autoridades penitenciarias dentro y fuera de la cárcel, el régimen carcelario fascista encubierto bajo un manto democrático, entre otros temas. Además ha denunciado la entrada de empresas en las cárceles que, con la excusa de la reinserción, chantajean a los presos para trabajar, con jornada laboral completa, a cambio de una media de 200 euros mensuales, convirtiendo el sistema carcelario en una lucrativa industria.

Amadeu Casellas ha asegurado que tiene la intención de seguir moviéndose por todo el Estado dando charlas debido a la importancia de que exista una gran conciencia y voluntad de lucha presista. “Esto acaba de empezar”, declaró, y señaló que cualquier gesto que se haga desde grupos de apoyo o individuos es importante, y que una simple pintada en solidaridad con unx presx o denunciando la barbarie carcelaria ejerce presión.

Ha agradecido a todxs lxs que le han apoyado desde todos los puntos del Estado en estos años de lucha y ha animado a continuar la lucha por lxs que siguen dentro.

[En breve estará disponible el vídeo de la charla completa]

Información sobre las jornadas de aniversario del Ateneo y CNT-Villaverde: http://fcs-villaverde.cnt.es/spip.php?rubrique100


"Som antifascistas, però no donem suport a Garzón"

Els sotasignats ens declarem profundament antifascistas i per tant aplaudim qualsevol iniciativa que, partint d'un acte de necessària i saludable memòria, marqui a foc a qui van desenvolupar en l'Estat espanyol (o en la nostra Nació Argentina) practiques genocides contra el poble i les seves organitzacions populars.

Franquistes, dretanes, militars i civils, haurien d'haver passat la resta de les seves vides en les presons, però els pactes espúreos, com el de la Moncloa, o el continuismo gestat pel propi dictador Franco, els van garantir una impunitat des de tot punt de vista repudiable.

De la mateixa forma que exigim que els governants feixistes i els seus còmplices paguin pels seus crims de lesa humanitat i els lluitadors populars assassinats puguin ser reivindicats com patriotes, també expressem el nostre rebuig a voler transformar en un heroi dels drets humans a un jutge que, com és el cas de Baltasar Garzón, ha convalidat amb el seu accionar tot tipus d'atropellaments en contra de ciutadanes i ciutadans bascos, catalans, gallecs i fins a àrabs que van passar per aquest tribunal d'excepció, denominat Audiència Nacional.

Durant la seva actuació gairebé obsessiva contra qualsevol manifestació de dissidència cap al Sistema, Garzón ha impulsat casos contra mitjans de comunicació, associacions populars, partits polítics i fins i tot defensors de drets humans, que s'han de qualificar com una agressió directa a la llibertat d'expressió i al dret de lliure associació pacífica. El propi Comitè de Drets Humans europeu va fer recentment patent la seva preocupació referent a això.

En la seva activitat diària al capdavant del Jutjat especial que dirigeix, Garzón dóna ordre de detenir a persones acusades de terrorisme sota el règim d'incomunicació, veritable espai d'impunitat en el qual es produïxen brutals tortures. Centenars de ciutadans bascos i espanyols que van sofrir apallissaments, violacions i sevicias com "el submarí", "la banyera", la picana elèctrica o "la borsa" van denunciar a viva veu enfront del jutge Garzón aquestes tangibles violacions dels drets humans, i sempre van rebre el seu silenci, el seu mirar a un costat i la seva implacable decisió de dictar condemnes brutals a militants populars.

Garzón sap, millor que ningú, que la seva política d'incomunicar als detinguts durant dies, serveix per a muntar l'escenari on monstres policials s'enceben amb els cossos de joves detinguts.

Garzón no desconeix que Casernes policials com el de Ia Guàrdia Civil de Madrid, el de Barcelona o el de Intxaurrondo al País Basc, se semblen molt, en el seu afany de destrucció dels detinguts, als camps d'extermini de la ESMA, Orletti o L'Olimp, i no obstant això mai ha aixecat una acusació contra els seus gestors i promotors.

Organismes com el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa -CPT-, el Comitè contra la Tortura -CAT- espanyol o diferents Relators Contra la Tortura del sistema de Nacions Unides han reclamat reiteradament l'abolició d'aquesta modalitat de detenció, l'aplicació de la qual duu la rúbrica d'aquest magistrat.

D'altra banda, com bé afirmés en la seva oportunitat el mort jutge i exdiputat del PSOE, Joaquín Navarro, "Garzón és un jutge que s'inventa gairebé tot a nivell sumarial. El que ocorre és que sempre actua protegit pel poder polític i pel ministeri de l'Interior. Garzón es permet el luxe de dictar ordres de processament o de presó absolutament fabulados, donant per demostrades vinculacions orgàniques i funcionals de diversos sectors amb el que el denomina "el terrorisme".

Garzón no és des de cap punt de vista, un "just", un "valent" o "un dels nostres", com ara exageren els seus acólitos, sinó un jutge que en el seu afany d'obtenir rèdits mediàtics (alguna cosa que ho enlluerna) no va dubtar a ficar els seus nassos a la Veneçuela Bolivariana, de la mà de la recalcitrante dreta local, i va avalar amb la seva presència actes i manifestacions opositores, en ocasió de la no renovació de la llicència al canal colpista RCTV. Aquesta ingerència va provocar que el vicepresident veneçolà d'aquesta època, Jorge Rodríguez, qualifiqués a Garzón de "pallasso que va venir al nostre país a tractar de donar-nos lliçons de democràcia. Aquest jutge pro-imperialista vi per a aquí pagat i tarifat a dir el que vol escoltar l'oposició veneçolana'". No obsante, el jutge no va cessar en els seus atacs a la Revolució caribeña i va qualificar de "cínic" i "personatge nefast" al president Hugo Chávez per les seves declaracions de respatller a una sortida negociada en el conflicte colombià.

D'altra banda, Garzón també va viatjar a Colòmbia per a donar els seus consells al govern repressor de Alvaro Uribe. Una vegada en Bogotá, va mantenir reunions amb jutges locals i funcionaris del govern, on va manifestar la necessitat que s'apliqui als detinguts la tristament cèlebre figura de la "incomunicació perllongada". "L'Estat democràtic no pot quedar contra les cordes", va sostenir Garzón en aquesta ocasió. "Per a nosaltres és bàsica la incomunicació en els primers dies de reclusió d'un terrorista, d'un narcotraficant o d'un individu que pertany a una organització criminal", va concloure.

Finalment, ens sentim compresos en el que manifesten nombroses organitzacions de drets humans espanyoles i basques, quan manifesten, referint-se a aquest jutge:

"Hem vist de primera mà la seva passivitat amb la tortura en els seus quefers diaris, així com hem pogut constatar que la seva activitat en l'àmbit internacional no és més que un lleuger vernís, sense que les seves accions en cap cas hagin passat de ser testimoniales.

Verifiquem, per fi, els excessos del seu tribunal, que denunciem de la mateixa manera que ho fem amb els excessos que altres tribunals cometen ara amb el jutge Garzón. L'admissió a tràmit de la present querella per voler investigar els crims contra la humanitat comesos durant el període franquista, és atentatoria contra la declaració de imprescriptibilidad dels delictes de lesa humanitat pel comitè de Drets Humans de l'ONU i contra el sentit comú.

Des d'aquesta legitimitat, no podem sinó oposem a la designació d'aquest jutge com defensor de drets humans, quan la seva actuació ha estat, mentre li era favorable als seus interessos, idèntica a la qual ara denúncia".

ENVIAR ADHESIONS AL MAIL: lucia.prezlian@gmail.com (Campaña No a Garzón)

http://reixa-sri.blogspot.com/

dilluns, 3 de maig del 2010

Cinc-cents manifestants exigeixen el repartiment del treball i la riquesa a Tarragona

Data: 01/05/2010

La manifestació aigualida per la pluja ha arrencat de la Plaça Imperial Tarraco passades les 7 del vespre, amb el lema “Contra les retallades i socials: cap a la vaga general”, ha conclòs a la Plaça de la Font, davant l’ajuntament de Tarragona prop de les 9 del vespre. Al finalitzar el recorregut, representants de diferents col•lectius i organitzacions convocants han fet diversos parlaments a la mateixa Plaça de la Font denunciant la crisi i les seves conseqüències pel poble treballador català, recordant l’alarmant quota d’atur que pateixen les comarques del Camp, així com la necessitat de treballar plegats per fer front a la retallada de drets laborals i civils.

La manifestació ha estat una expressió del treball conjunt de sindicats, col•lectius, comitès d’empresa, plataformes d’aturats, organitzacions, per mostrar “que la política de l’estat espanyol per superar la crisi és tot un atemptat contra la Classe Treballadora. Per incentivar l’ocupació ens engeguen una altra Reforma Laboral. Asseguren que volen incentivar l’ocupació i el primer que fan és abaratir l’acomiadament!”. Han sortit al carrer per “fer entendre als empresaris i polítics que no pensem pagar la crisi que han provocat”, entre clams a favor de la vaga general, contra la crisi, els ERO, la pèrdua de drets laborals, entre altres.

Durant el trajecte, pel nucli urbà de Tarragona, han anat marcant aquells punts conflictius, com les caixes i els bancs amb pintades a favor de la nacionalització de la banca, i han desplegat una pancarta des d’una bastida. A la Plaça de la Font, on ha finalitzat la manifestació, han llegit el manifest unitari i diversos portaveus dels col•lectius i organitzacions convocants han reivindicat la Diada de l’1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores, i recordat la importància dels espais de treball conjunt entre tota aquella gent del Camp que lluita per una transformació radical de la societat. Seguidament, dos participants han cremat una bandera europea i l’acte ha s’ha conclòs amb un breu recital de poesia.

Tot i que la mobilització ha transcorregut amb total normalitat i sense incidents, la Guàrdia Urbana de Tarragona ha fotografiat i filmat primers plans dels assistents a la manifestació del primer de maig. Els agents que realitzaven aquesta tasca ho feien de paisà barrejats entre les persones que participaven a la manifestació. Els organitzadors asseguren que les filmacions i fotografies efectuades van a parar als fitxers polítics de la Guàrdia Urbana, vulnerant clarament el dret a manifestació i a la llibertat d'expressió.

La manifestació d’aquest dissabte, ha estat convocada per una quinzena d’entitats; els sindicats CGT, COBAS, IAC, SEPC, la CUP, Endavant (OSAN), Cau de llunes (AFRT), Assemblea Joves la Guspira, Assemblea Joves Tarragona, Assemblea Joves Reus, Maulets del Baix Camp, Ateneu Llibertari Alomà, Casal Despertaferro de Reus, Plataforma d'Aturats de Bonavista i l’Esquerra Independentista del Camp (EIC), que formen la Coordinadora repartim el treball i la riquesa.

http://www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=12&madre=7&id_noticia=1485
A la web de Pobleviu hi ha més fotografies.